Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al buit Els…
potenciometria

Potenciometria
© Fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’equació (o llei) de Nernst, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del mètode…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions introduïdes i,…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…