Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
èter etílic
Química
Líquid molt volàtil i inflamable; és l’èter més important.
Es fon a -116°C i bull a 34,6°C Exposat a l’aire igual com els altres èters, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l’èter i, per tal d’evitar-ho, l’èter comercial porta una mica d’alcohol etílic i traces d’aigua Industrialment hom el prepara per acció de l’àcid sulfúric concentrat sobre l’etanol a 140°C, motiu pel qual hom l’anomena també èter sulfúric És un dels dissolvents de substàncies orgàniques més emprats en el laboratori, especialment en els processos d’extracció d’hormones i de principis actius de plantes i de teixits Administrat per inhalació…
anisidina
Química
Nom genèric de les tres metoxianilines isòmeres orto, meta
i para
.
L' o - anisidina és un líquid groguenc que embruneix a l’aire i bull a 225°C, la m - anisidina , un líquid groguenc que bull a 251°C i la p - anisidina , un sòlid que es fon a 57°C Totes tres metoxianilines isòmeres són molt poc solubles en els àcids i en els solvents orgànics Són obtingudes per metilació dels aminofenols corresponents i també —els isòmers o i p — per reducció dels nitroanisols Són absorbibles per l’epidermis i donen lloc a irritacions i sensibilitzacions Tots tres són emprats en la fabricació de colorants azoics l’isòmer o és també emprat en la síntesi del guaiacol
nerolina
Química
Èter obtingut per reacció del 2-naftol amb l’etanol en presència d’àcid sulfúric, en forma d’uns cristalls blancs que es fonen a 35°C i fan olor de tarongina.
És emprat principalment en perfumeria
anisaldehid
Química
Líquid incolor, d’intensa olor d’arç blanc i gust anisat picant que bull a 248°C.
Hom el troba en diversos olis essencials d’anís, d’anís estrellat, d’aromer, etc El producte sintètic, anomenat aubepina en perfumeria, és obtingut per oxidació de l’anetole o a partir de l’anisole És emprat com a aromatitzant en alimentació, en perfumeria especialment per a sabons i en la síntesi de productes farmacèutics
metameria
Química
Tipus d’isomeria de posició que presenten certs composts, anomenats metàmers, que es caracteritza per la unió de radicals diferents en un mateix àtom o grup central.
Un exemple de metameria es presenta entre l’èter dietílic, C 2 H 5 2 O, i lèter metilicopropílic, CH 3 OC 3 H 7
hidrazida
Química
Nom genèric dels composts que contenen en llur molècula el radical —OC—NH—.
Hom les obté per reacció dels àcids amb les hidrazines substituïdes
anisil
Química
Nom trivial dels grups metoxibenzil CH 3
OC 6
H 4
CH 2
—, que hom utilitza també, impròpiament, per a designar els grups metoxifenil CH 3
OC 6
H 4
—.
dicarbonílic | dicarbonílica
Química
Dit del compost que conté dos grups carbonil en la molècula.
Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona 2,4-…
oxalil
Química
Nom del radical bivalent -OC-CO- format per pèrdua de dos hidroxils de la molècula d’àcid oxàlic.
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…