Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
daltònid | daltònida
Química
Dit de la substància que té una composició constant, per oposició a berthòl·lid.
Hom li dóna aquest nom en recordança de John Dalton
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).
argèntic | argèntica
Química
Dit, per oposició a argentós, dels rars composts en què l’argent és bivalent.
covalència
Química
Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits ( covalència normal
) o en la qual un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç ( covalència dativa
o coordinada
).
El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons
argentós | argentosa
Química
Dit, per oposició a argèntic, dels composts en els quals cal remarcar que l’argent és monovalent.
alquil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més…
Joan Fages i Virgili
Química
Químic.
Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas…
calç
Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…
Antoine Laurent Lavoisier
Química
Químic francès.
Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell anomenà hidrogen i…
espirànic | espirànica
Química
Dit del compost orgànic policíclic en què diferents cicles són units per un àtom de carboni que els és comú, per oposició als cicles condensats que en comparteixen dos.