Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
reactiu
Química
En una reacció química, qualsevol de les substàncies que hi participen estequiomètricament per originar uns productes.
Però en un sentit més restringit i per contraposició a substrat, hom acostuma a denominar reactiu l’agent que provoca un determinat canvi sobre la substància que hom desitja transformar En aquest darrer sentit, un mateix reactiu pot actuar de manera semblant enfront d’una gran varietat de substrats que pertanyen a la mateixa categoria química Així, per exemple, el diazometà CH 2 N 2 és un reactiu metilant d’àcids, fenols, alcohols i enols
quimioluminescència
Química
Emissió de llum que acompanya alguns processos químics i bioquímics en els quals s’originen molècules en estat excitat.
L’emissió de llum es manifesta com a conseqüència de la desactivació de la molècula excitada fins a l’estat fonamental Un procés químic que sol originar quimioluminescència és la descomposició tèrmica de peròxids cíclics
reactivitat
Química
Poder o capacitat de reaccionar.
Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil &139sb> C = O o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat S₂O₄ 2 - D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels productes que poden…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
efecte peròxid
Química
Explicació que hom dóna al fet que en presència de peròxids o d’altres substàncies capaces d’originar radicals, les addicions d’halogenurs d’hidrogen, especialment el bromur d’hidrogen, a olefines, transcorren conduint a productes contraris als prevists per la regla de Markovnikov
.
En aquestes condicions, hom accepta que el mecanisme de l’addició és de tipus radicalari, segons l’esquema
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
ressonància magnètica nuclear

Ressonància magnètica nuclear amb tractament de color d’un crani amb una incisió
© Fototeca.cat
Química
Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química.
Es basa en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada radiofreqüència Hom la designa abreujadament amb la sigla RMN Històricament, el fenomen de la ressonància magnètica nuclear fou observat per primera vegada cap a l’any 1930 i el seu estudi es desenvolupà ràpidament arran del descobriment, quinze anys més tard, del fet que els voltants moleculars d’un nucli magnètic determinat produeixen variacions en les transicions…