Resultats de la cerca

Actualment, designació genèrica i imprecisa de cada un dels òxids, dels hidròxids i dels carbonats dels metalls alcalins Les principals característiques dels àlcalis són llurs propietats bàsiques i la solubilitat en aigua Per extensió, de vegades són anomenats també àlcalis els òxids i hidròxids de magnesi, calci i bari i l’amoníac

Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics

Originàriament fou emprat per a determinar la proporció de nitrogen en les substàncies orgàniques, per mitjà del volum d’òxids de nitrogen despresos en fer reaccionar la substància amb àcid sulfúric

El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però solen tenir…

Als Països Catalans, els més concorreguts són els de València, per Sant Josep els de Sitges, per Sant Bartomeu els d’Elx, per la Mare de Déu d’Agost els d’Alacant, per Sant Jaume i a Barcelona, en les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere

Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan comporta una…

Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals Posteriorment, hom ha…

Cal creure que és un compost molt més complex Anomenat també pólvores de gas o de blanqueig , el clorur de calç industrial és un material granulós, d’un blanc grisenc, que quan és humit fa olor de clor i que és obtingut per reacció entre calç apagada i clor gasós, a temperatures per dessota 40°C La reacció és exotèrmica, i hom procura de dissipar una part de la calor despresa barrejant el clor amb una bona proporció d’aire El clorur de calç brut és emprat com a oxidant, blanquejant i desinfectant Serveix també per a preparar solucions relativament…

Fou sintetitzat per Bayer el 1882