Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
hiperòxid
Química
Anió monovalent de fórmula O- 2
.
Pel fet de compartir electrons en un enllaç molecular, en l’anió hiperòxid cadascun dels àtoms d’oxigen presenta nombre d’oxidació 1,5 en comptes de 2, que és el normal Com a resultat s’obté un ió paramagnètic, és a dir, té un ió desaparellat És una espècie molt inestable i altament reaccionant També reben el nom d’hiperòxids les sals que resulten de la unió de l’anió hiperòxid amb un catió s’han obtingut diverses sals de cations alcalins i alcalinoterris Els radicals hiperòxids es formen en nombroses oxidacions bioquímiques
complexona
Química
Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons
).
Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament Són emprades en l’anàlisi…
toluè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en el quitrà de carbó com a constituent dels olis lleugers.
És un líquid incolor i inflamable, d’olor benzènica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb l’aigua, que té una densitat de 0,8669, bull a 111°C i es congela a -95°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per reforming catalític del petroli Presenta un comportament químic similar al del benzè, però és més reactiu en l’anell i pot experimentar oxidacions amb facilitat a la cadena lateral És emprat en la preparació de gasolines d’índex d’octà elevat, com a producte de partida en la preparació de benzè, fenol i caprolactama i d’una gran varietat de productes químics,…
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
oxigen

Cicle de l’oxigen
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775 Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…