Resultats de la cerca

És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt petita…

Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats

L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera

N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de   la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’…

Fou professor a Basilea Descobrí l’ozó 1840 estudiant l’olor característica que havia observat als voltants d’una fàbrica elèctrica Fent experiments a la cuina de casa seva, inventà el cotó pólvora 1846, el qual resultà molt perillós, però permeté la fabricació de la primera pólvora sense fum Proposà també per primera vegada el collodió

Presenta l’estructura La reacció de polimerització de l’acetat de vinil és molt lenta a temperatura ambient, per això es catalitza mitjançant llum ultraviolada o bé addicionant peròxids o ozó És una resina amb propietats adhesives que s’utilitza com a cola per a la fusta i en l’obtenció de cuir artificial Les seves dispersions es fan servir en el camp de la construcció Pertany al grup de plàstics de polimerització

És més inestable que el clorofluorocarbur Tot i que també afecta la capa d’ozó, es calcula que pel fet de tenir una vida mitjana més curta els seus efectes representarien entre un 2% i un 10% dels efectes a llarg termini del clorofluorocarbur Tanmateix, també contribueix en gran manera a l’efecte hivernacle S’ha acordat que els països industrialitzats l’eliminin gairebé totalment —tret del 0,5%— el 2020, i que els països en desenvolupament en congelin l’ús el 2015 i l’abandonin totalment el 2040

Soluble en aigua calenta i solvents orgànics, es presenta en forma d’agulles prismàtiques que es fonen a 106,5°C es destilla a 360°C amb descomposició parcial i formació del seu anhídrid En el procés d’enranciment de l’àcid oleic hom n'obté en petites quantitats És emprat en síntesi orgànica, en la producció de poliamides i plastificants Rep també el nom d’àcid lepargílic