Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
punt crític
Física
Química
Composició d’un sistema en el moment que, bo i afegint un solvent a dos líquids parcialment miscibles (per exemple, alcohol a èter i aigua), ambdues solucions arriben a tenir la mateixa composició, tot transformant-se en una sola fase.
Encara que la distribució relativa del solvent en ambdós líquids, parcialment miscibles no roman constant, sinó que hi ha un augment de les solubilitats mútues d’ambdós líquids, provocat per l’addició del solvent
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
anacard
Química
Exsudat de l’escorça de l’anacard.
Goma dura, de color groc bru, parcialment soluble en aigua, d’aplicacions diverses tintes, insecticides, farmàcia, vernissos, enquadernacions
goma amoníaca
Química
Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
Forma llàgrimes irregulars, groguenques, d’olor peculiar i sabor acre i repugnant, que es fonen vers 45-55°C i són parcialment solubles en aigua És emprada en adhesius per a porcellana
aire líquid
Química
Aire que, com a resultat d’una sèrie de compressions, expansions i refredaments, ha estat portat a l’estat líquid.
L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se En evacuar l…
àcid cinàmic
Química
Àcid aromàtic del qual hi ha dos isòmers; la forma normal és l’isòmer trans.
Es dóna lliure, o parcialment esterificat, en el bàlsam del Perú, de Tolú, en l’oli de cínamom, en les fulles de coca i en l’estírax És preparat en la preparació de cinamats
sang de drago
Farmàcia
Química
Resina de color vermell que hom extreu del tronc de Calamus draco i altres espècies espontànies a Borneo i Sumatra.
La procedent de les illes Canàries és produïda pel drago de Canàries Dracaena draco És parcialment soluble en l’alcohol En farmàcia ha estat emprada com a hemostàtic i astringent Ha estat emprada també en la tècnica del fotogravat
regles de Fajans
Química
Regles qualitatives donades per Fajans el 1923 que indiquen que, en un conjunt de substàncies químicament similars amb enllaç fonamentalment iònic, el caràcter covalent augmenta en els següents casos: amb la càrrega dels ions, quan el catió és petit i l’anió és gros i quan el catió té una configuració electrònica que no és la d’un gas noble.
Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis
dammar
Química
Resina natural que hom obté de la dammara, formada per diversos terpens.
És parcialment soluble en alcohol, en acetona, en àcid acètic i en èter del petroli, i hom la pot dissoldre completament en benzè, en cloroform, en sulfur de carboni i en essència de trementina És emprada principalment en la fabricació de laques i vernissos