Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
impediment estèric
Química
Dificultat o impediment perquè es produeixi una reacció, a causa de la interferència espacial dels grups.
Aquesta és deguda als efectes estèrics dels elements geomètrics de la molècula Així, els grups funcionals voluminosos poden dificultar l’apropament dels grups reactius, la qual cosa fa disminuir la velocitat de la reacció
cos compost
Química
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents (molècula).
Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte…
temps de semireacció
Química
En una reacció química, temps necessari perquè la concentració d’un substrat inicial es redueixi a la meitat.
El seu valor pot ésser deduït, coneguda l’equació cinètica d’un procés en particular, a partir de l’expressió de la constant de velocitat
hidroxilamina
Química
Sòlid deliqüescent i inestable que es fon a 33°C i que cal mantenir sobre glaç perquè no es descompongui.
És una base orgànica molt reductora, emprada en l’obtenció de colorants, en la síntesi d’oximes i com a intermediari en síntesi orgànica
energia d’ionització
Física
Química
Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
Hom la mesura en eV
amiloide
Química
Nom genèric de les varietats d’hidrocel·lulosa, de pes molecular relativament baix, formades per algunes desenes d’unitats glucosa, que donen en l’aigua solucions col·loidals o gels.
Són anomenats així perquè el iode els acoloreix en blau, com ho fa amb el midó
àcid metafosfòric
Farmàcia
Química
Àcid monobàsic d’aspecte vitri, de fórmula (HPO3)n, que hom obté per escalfament dels àcids ortofosfòric o pirofosfòric a 300°C, o per calcinació del fosfat amònic, segons l’equació (NH4)2HPO4 →HPO3+2NH3+H2O.
Es diferencia dels àcids ortofosfòric i pirofosfòric perquè produeix la coagulació de les dissolucions d’albúmina És emprat en odontologia i en química analítica
desincrustant
Química
Substància emprada per a dissoldre les incrustacions formades en les calderes de vapor, conduccions d’aigua, etc.
És anomenada també així la substància que hom addiciona a l’aigua dura perquè formi complexos solubles amb les sals insolubles, les quals normalment precipitarien
reactiu de Grignard
Química
Cadascun dels halurs organomagnèsics del tipus R-Mg-X, on R pot ésser un radical alquílic o arílic, i X, un àtom de clor, de brom o de iode que hom obté mitjançant la reacció R-X+Mg →R-Mg-X.
No han pogut ésser aïllats en estat pur perquè es descomponen amb facilitat Es formen en el si d’èter, i són emprats en síntesi orgàniques
llit filtrant
Química
Tecnologia
Preparació feta amb una matèria fibrosa i resistent, com la llana de vidre, l’asbest i d’altres, perquè actuï com a filtre.