Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pirrole
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un oli incolor de gust picant i olor semblant a la del cloroform, que s’enfosqueix per acció de la llum en presència d’oxigen, bull a 130-131°C i té una densitat de 0,968 És insoluble en l’aigua i soluble en alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació fraccionada d’olis empireumàtics en presència d’àcid sulfúric i és purificat mitjançant la formació de la seva sal potàssica És molt sensible a l’acció dels àcids minerals forts Presenta propietats aromàtiques en l’aromaticitat intervenen el parell d’electrons no enllaçants del nitrogen, raó per la qual té molt disminuït el seu caràcter…
clorur
Química
Combinació del clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.
Els clorurs metàllics són les sals de l’àcid clorhídric tots són sòlids, llevat del clorur d’estany SnCl 4 , que és líquid, i en general són solubles en aigua Els clorurs poden ésser obtinguts per acció del clor o de l’àcid clorhídric sobre el metall o el seu òxid els de sodi i els de potassi es donen en estat natural El clorur de sodi és usat en l’alimentació, i el de potassi és emprat com a adob El clorur de zinc és un desinfectant, el mercurós, un purgatiu, i el mercúric, un antisèptic Els clorurs dels metalls preciosos són utilitzats en fotografia Els clorurs de metalloides…
àcid nítric
Química
Oxiàcid del nitrogen, el més estable i el més important.
Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo També fou conegut amb els noms d' esperit de nitre i d' aiguafort El 1776 ALLavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 HCavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm 3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C És miscible amb aigua en totes proporcions L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65% L…
assajador | assajadora
Química
Persona que té per ofici d’assajar metalls preciosos, monedes o diversos aliatges metàl·lics per a determinar-ne la llei.
níquel

Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…