Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
coulombimetria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.
La quantitat de component és calculada per les lleis clàssiques de Faraday, però cal garantir que el rendiment de corrent en el procés electròdic sigui del 100% La transferència d’electrons entre l’elèctrode i el component problema pot tenir lloc directament o indirectament, mitjançant un reactiu generat electrolíticament que reaccioni quantitativament amb la substància problema El procediment rep aleshores el nom impropi de volumetria conductimètrica La coulombimetria és practicada segons dues tècniques diferents a potencial controlat a un valor adequat perquè…
anàlisi conductomètrica

Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…
dilució isotòpica
Química
Procediment analític per a la determinació quantitativa d’elements o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu (d’activitat específica A 1) de l’element a determinar, i mesura de l’activitat final A 2 d’aquest element o d’un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.
Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també…
potenciometria

Potenciometria
© Fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’equació (o llei) de Nernst, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del mètode…
complexometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi quantitativa d’ions metàl·lics per valoració amb una solució patró d’una complexona
, especialment de la sal disòdica de l’àcid etilendiaminotetraacètic (EDTA), basat en la formació de complexos estables dels ions metàl·lics amb l’agent valorant, la qual formació dóna lloc en el punt d’equivalència a una variació brusca de la concentració d’aquells ions, que pot servir de base per a la detecció del punt esmentat.
El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els ions…
cromatografia

cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
anàlisi tèrmica diferencial
Química
Mètode d’anàlisi i d’investigació fisicoquímica que consisteix a determinar les diferències de temperatura entre una substància patró i una petita mostra del producte a estudiar.
Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància…
bureta

Bureta automàtica
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux…
amperometria
Química
Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia
, que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per determinar el punt final de volumetries.
Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de…
electroanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química.
Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria, respectivament…