Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
punt crític
Física
Química
Composició d’un sistema en el moment que, bo i afegint un solvent a dos líquids parcialment miscibles (per exemple, alcohol a èter i aigua), ambdues solucions arriben a tenir la mateixa composició, tot transformant-se en una sola fase.
Encara que la distribució relativa del solvent en ambdós líquids, parcialment miscibles no roman constant, sinó que hi ha un augment de les solubilitats mútues d’ambdós líquids, provocat per l’addició del solvent
digestor
digestor de 60 m 3 de capacitat per a la producció de biogàs (~110 m 3 /dia)
© Fototeca.cat
Química
Recipient hermèticament tancat i prou resistent per a suportar pressions de l’ordre de 0,8-1 MPa, el qual hom empra per a efectuar la digestió
.
Pel sistema de càrrega hom classifica els digestors en discontinus i continus Habitualment aïllats tèrmicament, poden ésser dotats de mecanismes d’agitació i calefacció L’agitació és realitzada per mitjans mecànics, per recirculació de la mateixa càrrega o part del gas introduït, o bé pel corrent provocat per la introducció brusca de la càrrega
explosió BLEVE
Química
Explosió de tipus mecànic d’un líquid o d’un gas liquat sobreescalfats produïda per una baixada sobtada de la pressió del recipient que la conté.
El sobreescalfament esdevé quan la temperatura del líquid supera la del seu punt d’ebullició sense que s’arribi a formar vapor Aquesta condició es pot donar quan un agent extern fa augmentar la temperatura del recipient afeblint la seva resistència i provocant-ne el trencament, per l’existència d’alguna fissura que produeixi una baixada de pressió en el contingut, i també per escalfament moderat d’un recipient sobrecarregat Qualsevol d’aquestes situacions pot provocar una fuita sobtada del contingut, que canvia massivament a l’estat vapor i produeix una expansió explosiva que allibera una…
dissolvent
Química
Component d’una solució (generalment el que hi prepondera quantitativament) en el qual hi ha dispers el solut.
Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i protofílics…
sinergisme
Química
Augment d’una determinada activitat d’un compost provocat per la presència en mescla d’un altre compost, inactiu en el mateix sentit, anomenat agent sinèrgic
.
En són exemples característics la potenciació de l’acció dels detergents de tipus sulfonat per la presència de sulfat sòdic, i la millora de propietats de molts copolímers respecte als homopolímers de llurs components per separat La recerca sistemàtica d’agents sinèrgics és portada generalment a terme per prova i ajust, puix que en molts casos les causes del sinergisme resten encara fosques
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…
batocròmic | batocròmica
Química
Dit de l’efecte de desplaçament d’una banda d’absorció a una regió de longitud d’ona més llarga, provocat per un auxocrom en ésser introduït en una molècula.
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…