Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
fermentador
Química
Reactor químic on hom duu a terme la fermentació
.
Consisteix bàsicament en un cup o dipòsit de grans dimensions, generalment cilíndric o lleugerament troncocònic, d’alumini, acer inoxidable o acer normal interiorment vitrificat o recobert amb un polímer estable Va proveït d’un sistema d’aireig, en el cas de fermentacions aeròbies, i d’un sistema de control de temperatura Juntament amb el fermentador, hi cal un sistema d’esterilització, generalment per calor, per tal de poder-hi eliminar completament els microorganismes estranys a la reacció i que podrien interferir-hi Els primers fermentadors eren sempre oberts a l’atmosfera…
samària
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color beix, insolubles en l’aigua i solubles en els àcids, que absorbeixen aigua i diòxid de carboni amb facilitat Troba aplicació en la fabricació de vidres especials i com a absorbent de neutrons en reactors nuclears
americi
Química
Element químic artificial radioactiu transurànic (Z=95; isòtop més estable: 2 4 2 Am, de vida mitjana 7.650 anys), de la família dels actínids.
L’any 1944 Seaborg i els seus collaboradors identificaren l’isòtop 2 4 1 Am vida mitjana 433 anys en els productes de desintegració del 2 4 1 Pu S'acumulen quilograms d’aquest isòtop al llarg dels anys en els reactors nuclears L’americi és molt electropositiu i existeix en diversos graus d’oxidació en solució aquosa és normalment trivalent
plutoni
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids.
Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a…
fluïdització
Química
Operació de fluïditzar un sòlid polvoritzat.
En la fluïdització hom pot limitar-se a mantenir les partícules en estat de moviment turbulent de manera que la massa polvoritzada experimenti una expansió, però no sigui traslladada pel corrent fluid, com és el cas dels reactors químics anomenats de llit fluïditzat Així hom aprofita la màxima superfície de contacte entre el sòlid i el fluid i una òptima uniformització de la temperatura Hom empra també la fluïdització per al transport de sòlids polvoritzats a través de canonades
nitrur de bor
Química
Cadascuna de les dues formes sòlides de fórmula empírica BN que formen el bor amb el nitrogen.
L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’aliatges, de…
difusió
Física
Química
Transport de matèria produït pel moviment molecular a l’atzar (difusió molecular).
Es dóna en tots els estats de la matèria, bé que el procés és molt més lent en sòlids que en líquids o gasos difusió gasosa El resultat final és sempre el transport de matèria d’un lloc on la concentració és més elevada en un altre on no ho és tant, fins a arribar a una igualtat de concentracions Entre les classes de difusió no molecular cal considerar la difusió turbulenta , que es dóna en un fluid on hi ha mescla per convecció tèrmica, la difusió tèrmica , produïda quan una fase en la qual no hi ha gradient de concentració és sotmesa a un gradient de temperatura, la difusió de neutrons —…
californi
Química
Element radioactiu artificial transurànid de nombre atòmic 98.
Fou descobert el 1950 per S G Thompson, K Street Jr, A Ghiorso i G Th Seaborg a la Universitat de Berkeley Califòrnia, que reeixiren a identificar-ne el núclid 245 entre els productes obtinguts en el bombardeig del curi-242 amb ions d’heli Actualment en són coneguts onze isòtops, tots radioactius Dels reactors nuclears, hom en recull principalment els núclids 249, 250, 251 i 252, els períodes de semidesintegració dels quals van des de 660 anys 2 5 1 Cf a 2,55 anys 2 5 2 Cf, raó per la qual poden ésser obtinguts en quantitats ponderables El californi és un metall de la família…
europi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 63 i pes atòmic 151,96.
Té dos graus d’oxidació l’Eu + + , composts europiosos incolors, i l’Eu + + + , composts euròpics de color de rosa Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels Es troba en la gadolinita i en la monazita L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 47,77% i el 153 52,23% Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159 Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani A causa de la seva alta secció de captura de neutrons…
gadolini
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de nombre atòmic 64 i de pes atòmic 157,25; té set isòtops naturals.
Fou identificat el 1886 per PEL Boisbaudran, que li donà aquest nom en honor del científic finlandès Gadolini actua amb una valència de +3 i es diferencia dels altres lantànids per la seva estructura electrònica, Xe4f 7 5d 1 6s 2 , en la qual tots set orbitals dels nivells f són ocupats per un electró desaparellat, que confereix a aquesta configuració una estabilitat particular En l’estat metàllic es presenta amb una estructura cristallina del tipus hexagonal compacte, que a alta temperatura es transforma en la varietat cúbica centrada És l’únic metall del grup dels lantànids que és…