Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
retenció relativa
Química
En una anàlisi cromatogràfica, quocient dels volums de retenció nets de dos composts.
A la pràctica, i a causa de la dificultat d’avaluar el pes de fase estacionària i, per tant, de calcular el volum de retenció net d’un compost, la retenció relativa és el paràmetre usualment emprat, fent servir un dels dos composts com a patró
abundància isotòpica
Química
Percentatge en què, en una mescla natural d’isòtops que constitueix un element químic, es troba cada un d’aquests isòtops.
Si l’abundància de cada isòtop és referida a la d’un de determinat, hom l’anomena abundància isotòpica relativa
punt crític
Física
Química
Composició d’un sistema en el moment que, bo i afegint un solvent a dos líquids parcialment miscibles (per exemple, alcohol a èter i aigua), ambdues solucions arriben a tenir la mateixa composició, tot transformant-se en una sola fase.
Encara que la distribució relativa del solvent en ambdós líquids, parcialment miscibles no roman constant, sinó que hi ha un augment de les solubilitats mútues d’ambdós líquids, provocat per l’addició del solvent
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
clorat
Química
Qualsevol sal de l’àcid clòric.
Comercialment, hom obté els principals clorats per electròlisi de les solucions aquoses dels respectius clorurs Tenen un potencial d’oxidació molt elevat relativa facilitat de donar clor i oxigen lliure Les barreges de clorats amb materials orgànics, metalls Al , Mg, As, CU, etc, carbó, fósfor, sofre, etc, són explosius potents, i hom els empra per a focs d’artifici i llumins
tacticitat
Química
Ordenació configuracional d’una cadena polimèrica que conté àtoms de carboni asimètrics.
D’acord amb això, els polímers que presenten una ordenació regular són anomenats tàctics , i els que presenten una ordenació aleatòria atàctics A més, els polímers tàctics poden ésser isotàctics , quan tots els àtoms de la cadena tenen la mateixa configuració relativa respecte a aquesta, i sindiotàctics , quan la tenen alternada La tacticitat influeix notablement sobre les propietats físiques dels polímers, i és important en el cas de les poliolefines
reacció de Reimer-Tiemann
Química
Reacció de carbonilació de fenols que hom porta a terme refluint solucions alcalines de fenols en cloroform i que transcorre d’acord amb l’esquema: .
donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement
lligant
Construcció i obres públiques
Química
Aglomerant utilitzat per a unir el material granular d’un conglomerat i convertir-lo, en endurir-se, en una massa sòlida de reologia pròpia.
Entre els lligants utilitzats en construcció i obres públiques, hi ha els lligants hidràulics , que actuen principalment per hidròlisi o per reaccions químiques ciment portland, calç, etc, els quals solen donar productes bastant rígids de ruptura fràgil, i els lligants bituminosos , en els quals l’enduriment és produït per reducció de temperatura, evaporació o trencament del solvent d’un producte bituminós, els quals solen donar materials compostos de relativa flexibilitat i ruptura plàstica
anàlisi isotòpica
Química
Determinació de l’abundància relativa dels diversos isòtops d’un cert element en un producte donat.
L’anàlisi isotòpica utilitza, bé les propietats que depenen només de la diferència de massa entre els isòtops mesura de densitats, mesura de conductibilitat tèrmica de gasos, espectrometria de massa, mesura de les freqüències espectrals característiques en els espectres atòmics i moleculars, bé les propietats intrínsecament nuclears ressonància magnètica nuclear i, en el cas dels isòtops radioactius, detecció i mesura de la radiació emesa
àcid fenol
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció fenol.
La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic