Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
limonina
Alimentació
Química
Triterpenoide responsable del gust amarg del suc dels fruits dels cítrics.
cianina

Colorants de cianina
©
Química
Antocianina responsable de la coloració de les roses vermelles, diglucòsid de la cianidina
.
El colorant vermell de les roselles és un altre diglucòsid d’aquesta, la mecocianina el de les cireres i el de les prunes en són glucoramnòsids, anomenats, respectivament, ceracianina i prunicianina
trimetoprim
Farmàcia
Química
Quimioteràpic de síntesi que es presenta en forma de pólvores blanques de gust amarg, que es fonen a 199-203°C.
És un inhibidor específic de l’enzim de dihidrofolat reductasa bacterià, responsable de la conversió de l’àcid dihidrofòlic en tetrahidrofòlic, substància indispensable per a l’obtenció de l’ADN bacterià És emprat en medicina com a antibacterià associat al sulfametoxazole
efecte Raman
Física
Química
Fenomen descobert per Raman el 1928.
Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió
quinona
Química
El més estable dels dos composts isomèrics quinònics possibles derivats del benzè.
És un sòlid cristallí groc, que s’enfosqueix per acció de la llum, d’olor característica i irritant, soluble en alcohol i èter i poc soluble en l’aigua, que es fon a 116°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per oxidació de l’anilina amb àcid cròmic i és emprada en la manufactura de colorants i en la preparació d'hidroquinona L’estructura de p- benzoquinona ocorre en molts pigments naturals, i és responsable de llur coloració
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
Concepció Solans i Marsà
Química
Química.
Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona 1970, el 1980 obtingué el Master of Science in Chemistry University of Missouri-Rolla i es doctorà en ciències químiques a la Universitat de Sevilla 1983 Fou presidenta de l’European Colloid and Interface Society ECIS 1996-97 i presidenta del Grupo Especializado de Coloides e Interfases GECI de la Real Sociedad Española de Química i de Física Actualment és responsable del Grup de Recerca de Química Colloidal i Interficial QCI del departament de nanotecnologia química i biomolecular NQB de l’Institut de Química Avançada de…
borat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid bòric, especialment dels àcids metabòrics i tetrabòrics.
El més conegut és el bòrax Hom accepta que els borats són constituïts per unitats estructurals de BO 3 , grup pla que determina diverses possibilitats d’estructura la d’anions discrets, com els ortoborats BO 3 3 - , amb un sol grup BO 3 , i els piroborats B 4 O 7 2 - , amb un nombre limitat de grups units per àtoms d’oxigen la d’anió extens, com els metaborats BO 2 n - n , on els grups BO 3 es troben enllaçats en forma de cadenes o anells i la de capes bidimensionals, com els pentaborats B 5 O 8 - Els borats reaccionen amb els àcids forts en solució aquosa i alliberen àcid bòric Els…
associació
Química
Formació d’espècies moleculars relativament complexes per unió de dues o més molècules simples d’una mateixa substància.
Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin associacions…
Salvador Alegret i Sanromà
Química
Químic.
Es doctorà en ciències químiques el 1978 Del 1990 al 2009 fou catedràtic de química analítica a la Universitat Autònoma de Barcelona , on ocupà, entre altres càrrecs, el de secretari general amb el rector Carles Solà 1994-2002 També formà part del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu UCE com a responsable de l’àrea de ciències 1988-1994, i des del 2001 és membre del Patronat de la Fundació UCE Fou rector de la UCE en 2013-15 En diferents períodes entre el 1975 i el 1981 treballà en projectes de recerca al Kungliga Tekniska Högskolan KTH d’Estocolm, primer com a becari i…