Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
alicíclic | alicíclica
Química
Dit dels composts orgànics carbocíclics que no pertanyen a la sèrie aromàtica (composts saturats, o amb enllaços dobles olefínics o amb enllaços triples).
Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de llur…
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen…
decantador
© Fototeca.cat
Química
Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió.
El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles que giren molt lentament…
futbolè
Química
Molècula de fórmula C6 0, tercera forma de carboni cristal·litzat.
Desconeguda fins fa poc temps, deu el nom a la seva forma esfèrica, amb dotze pentàgons i vint hexàgons, com una pilota de futbol D’estabilitat prevista teòricament, ha estat sintetitzada en el laboratori seguint les propostes de HW Kroto, de la Universitat de Sussex, i RF Curl i RE Smalley, de la Universitat de Rice El procediment es basa en la vaporització de grafit amb un feix de raigs làser en presència d’heli La síntesi del futbolè i de molècules semblants ha obert unes grans expectatives, ja que poden presentar propietats molt interessants Així, podrien servir de “molècula gàbia” per…
alcohol
Alimentació
Farmàcia
Química
En el llenguatge corrent, etanol
.
És emprat en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes preparats galènics com les tintures, elixirs, alcoholats, licors, etc En l’ús intern begut o per administració parenteral l’alcohol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central, paralitzant les funcions d’autocrítica del còrtex cerebral L’alcohol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa és emprat, juntament amb els amargants, com a antianorèctic És també molt energètic, ja que la seva…
marcatge
Biologia
Química
Procediment mitjançant el qual hom substitueix en una molècula un àtom o uns quants per un indicador isotòpic radioactiu.
La radioactivitat d’aquestes molècules permet de seguir-ne el rastre i les reaccions químiques mitjançant comptadors de Geiger-Müller Per a les aplicacions a la química, a la biologia i a la medicina, hom prepara un gran nombre de molècules marcades així, hi ha més de dues-centes molècules orgàniques marcades amb 1 4 6 C i una vintena de marcades amb 3 5 1 6 S En biologia i en medicina les molècules marcades permeten d’estudiar quantitativament el metabolisme, mal conegut fins ara, de tot un seguit d’elements Així, el marcatge de l’aigua amb triti 3 1 H ha permès de demostrar que l’aigua del…
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al buit Els…
clorur de calç
Química
Essencialment, hidrat de la sal doble d’hipoclorit i clorur de calci, CaCl(ClO).
Cal creure que és un compost molt més complex Anomenat també pólvores de gas o de blanqueig , el clorur de calç industrial és un material granulós, d’un blanc grisenc, que quan és humit fa olor de clor i que és obtingut per reacció entre calç apagada i clor gasós, a temperatures per dessota 40°C La reacció és exotèrmica, i hom procura de dissipar una part de la calor despresa barrejant el clor amb una bona proporció d’aire El clorur de calç brut és emprat com a oxidant, blanquejant i desinfectant Serveix també per a preparar solucions relativament diluïdes d’hipoclorit de sodi La riquesa o…
equilibri químic
Química
Estat d’un sistema químic (d’una reacció química) en el qual la velocitat de la formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d’aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.
Així, malgrat l’aparent estabilitat del sistema deguda a la invariabilitat de la concentració dels productes presents en la reacció, l’equilibri químic és un equilibri dinàmic, puix que el pas dels reactants a productes resultants, i viceversa, és constant Hom relaciona les activitats activitat i les concentracions dels productes de la reacció amb les dels reactants per mitjà de la llei d’acció de massa acció, que defineix la constant d’equilibri del sistema per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, amb la qual hom determina la composició del sistema en equilibri La…
focs artificials
© Corel
Química
Composicions pirotècniques d’efectes lluminosos i sonors, a base de coets i altres artificis de pólvora, que s’engeguen a l’aire, en general com a diversió, seguint una successió determinada per tal d’obtenir la màxima espectacularitat.
Nogensmenys, des del punt de vista de la pirotècnia , a més dels d’espectacle, que són els esmentats, hom considera també els d’utilitat per a fer senyals, per a reclamar salvament, etc i els de guerra coets d’illuminació, de senyals, incendiaris, etc