Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
semiconductor

Model de bandes d’energia dels semiconductors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Química
Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants.
L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat proposats per a donar compte de totes…
silà
Química
El més simple dels hidrurs de silici.
És un gas d’olor desagradable, soluble en els solvents orgànics, que es condensa a -112°C És estable a temperatura ambient i es descompon lentament en l’aigua Hom l’obté per reducció del diòxid de silici amb hidrur d’alumini i liti a 150°C Troba aplicació en electrònica en el dopatge de semiconductors
semiconductor policristal·lí
Electrònica i informàtica
Física
Química
Compost constituït per grans, cadascun dels quals presenta una distribució periòdica dels àtoms com un cristall.
Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall
electròlit
Química
Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.
Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els …
ftalocianina
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de la ftalocianina (amb l’ió metàl·lic unit per enllaç electrovalent o per enllaços covalents amb els quatre àtoms de N pirròlic, formant complexos molt estables) o dels seus derivats substituïts en els anells benzènics.
Entre aquests derivats hi ha pigments i colorants excellents, d’extraordinària estabilitat tèrmica i química, de colors de gran vivor, intensitat i estabilitat La ftalocianina cúprica , la més important, és un pigment blau que es presenta en dues formes polimòrfiques, la forma alfa , de matís més rogent i de més vàlua, i la beta , més verdosa i més estable Els seus derivats halogenats són pigments verds, també molt importants Diversos àcids sulfònics, derivats d’aquestes ftalocianines, són colorants solubles, directes, de tina o reactius Unes altres ftalocianines tenen aplicacions menors, com…
mètode de la zona fosa
Química
Métode per a la purificació de sòlids, aplicat principalment a metalls, que consisteix en la creació, per escalfament temporal, d’una zona fosa en el si del material que hom vol purificar, per tal que les impureses es concentrin en la fase líquida.
El mètode és teòricament aplicable sempre que les impureses presents rebaixin el punt de fusió de la substància pura, que és el cas més corrent a la pràctica Experimentalment hom el porta a terme disposant la mostra a purificar dins un receptacle refractari contingut en un tub de quars, per l’exterior del qual es desplaça lentament i a velocitat constant una resistència calefactora, la qual, en crear la zona fosa, la va desplaçant al llarg de tota la mostra, concentrant-hi les impureses presents Aquest mètode té aplicació principalment en la purificació de l’alumini, del ferro i dels…
nitrur de bor
Química
Cadascuna de les dues formes sòlides de fórmula empírica BN que formen el bor amb el nitrogen.
L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’…
arsina
Química
Hidrur d’arsènic, AsH 3
.
Gas incolor d’olor alliàcia que en liquar-se dóna un líquid que bull a -55°C, de punt de fusió -113,5°C Soluble en aigua i lleugerament en alcohol i àlcalis és molt metzinós És obtingut per l’acció dels àcids sobre arseniürs metàllics En cremar fa una flama d’un blanc blavós Per dissociació tèrmica s’allibera l’arsènic, que es diposita i forma una taca negra damunt una superfície freda, base de la recerca toxicològica que es fa clàssicament mitjançant l’assaig de Marsh L’arsina és usada en síntesi orgànica per a fer gasos metzinosos de guerra i com a agent d’excitació doping de …
futbolè
Química
Molècula de fórmula C6 0, tercera forma de carboni cristal·litzat.
Desconeguda fins fa poc temps, deu el nom a la seva forma esfèrica, amb dotze pentàgons i vint hexàgons, com una pilota de futbol D’estabilitat prevista teòricament, ha estat sintetitzada en el laboratori seguint les propostes de HW Kroto, de la Universitat de Sussex, i RF Curl i RE Smalley, de la Universitat de Rice El procediment es basa en la vaporització de grafit amb un feix de raigs làser en presència d’heli La síntesi del futbolè i de molècules semblants ha obert unes grans expectatives, ja que poden presentar propietats molt interessants Així, podrien servir de “molècula gàbia” per…
gal·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de valències 3, 2 i 1, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,735; es fon a 29,8°C, bull a 2.403°C i la seva estructura electrònica és [Ar]3d10 4s2 4p1; hom en coneix dos isòtops: 69Ga (61,5%) i 71Ga (38,5%).
Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és estable a la…