Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
àcid màlic
Química
Hidroxiàcid dicarboxílic que en la seva forma isomèrica levogira és present en les pomes, les cireres, els tomàquets i altres fruits.
El 1923 McKenzie n'aïllà les formes d i dl , i alhora en separà la mescla racèmica Hom l’empra en medicina i, com a additiu alimentari, per a acidificar els aliments
oli d’antracè
Química
Fracció, la menys volàtil, de la destil·lació del quitrà d’hulla, emprada com a preservatiu de la fusta i com a font d’hidrocarburs aromàtics.
Hom en separa per redestillació una fracció lleugera 270-310°C que conté acenaftè i fluorè, i de la fracció menys volàtil 320-360°C hom extreu, amb solvents, fenantrè i carbazole el residu sòlid és antracè
desgasolinar
Química
Eliminar (del gas natural) els hidrocarburs líquids que, en forma de gotes finíssimes, arrossega en suspensió.
Hom porta a terme aquesta operació per absorció, a la sortida del pou, a fi de deixar el gas completament sec i poder distribuir-lo amb més facilitat La gasolina en brut que hom separa és emprada per a obtenir combustibles, com és ara el propà i el butà
propè
Química
Alquè gasós més pesant que l’aire, que bull a -47°C i es fon a -185°C.
És soluble en alcohol i èter i lleugerament soluble en l’aigua És molt inflamable Hom l’obté com a subproducte del craqueig del petroli en la producció de l’etilè, del qual se separa per destillació fraccionada És emprat en la fabricació de l’alcohol isopropílic, d’hexans i nonans per dimerització i trimerització catalítiques, de l’òxid de propilè, glicerol i polipropilè
àcid naftènic
Química
Cadascun dels components de la mescla complexa d’àcids monocarboxílics, que deriven del ciclopentà, del ciclohexà i d’hidrocarburs alicíclics alquilats, mononuclears, dinuclears i trinuclears.
Llur proporció en el petroli brut varia segons la procedència sovint és compresa entre un 0,2 i un 2,5% La mescla d’àcids naftènics que hom separa dels olis bruts per rentatge amb les bases és emprada en la preparació de les sals corresponents naftenats de cobalt i de manganès, solubles en els olis assecants per a envernissar, en els quals actuen com a catalitzadors d’oxidació
xilè
Química
Cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.
Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a solvents,…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que les separa, i…
resolució
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica , introduïda per…
garbellat
Química
Fracció de gra més petit que hom separa del rebuig en l’operació del garbellament.