Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
silici
Química
Element químic de nombre atòmic 14 i símbol Si, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica, aïllat per J.J.Berzelius l’any 1824 per reducció amb potassi del tetrafluorur de silici (SiF4).
És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…
silici amorf
Química
Silici, generalment hidrogenat o fluorat, amb els àtoms distribuïts irregularment, formant enllaços sense constituir una xarxa ordenada.
silici policristal·lí
Química
Silici pur format per diversos cristalls perfectes obtinguts per refredament de silici fos.
silici monocristal·lí
Química
Silici pur en forma de monocristalls, obtingut mitjançant el creixement controlat d’un sol cristall de silici a partir de silici fos.
tetraclorur de silici
Química
Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, molt corrosiu, soluble en els medis apolars, que bull a 57,6°C.
Es descompon per l’acció de l’aigua i reacciona amb els alcohols per formar alcoxisilans Hom l’obté per acció del clor sobre el silici en un forn elèctric i troba aplicació com a intermedi en la purificació del silici, en la preparació d’alcoxisilans i silicones i en la producció militar de cortines de fum
nitrur de silici
Química
Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, solubles en àcid fluorhídric, que se sublimen a 1 900°C.
Hom l’obté per reacció del silici amb nitrogen en un forn elèctric És resistent a l’oxidació i a la corrosió i troba aplicació com a refractari, com a abrasiu i com a aïllant en la indústria electrònica
carbur de silici
Química
Cristalls negres de gran duresa (9 en l’escala de Mohs), molt inerts, que se sublimen amb descomposició a 2 200°C.
Hom l’obté per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni És un dels materials més durs conegut i troba aplicació com a refractari, abrasiu i, en forma de monocristalls, com a semiconductor
sílice
fototeca.cat
©
Mineralogia i petrografia
Química
Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars
, cristobalita
) com en una gran varietat de formes impures ( sorra
, àgata
, calcedònia
, òpal
, etc).
Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…
silà
Química
El més simple dels hidrurs de silici.
És un gas d’olor desagradable, soluble en els solvents orgànics, que es condensa a -112°C És estable a temperatura ambient i es descompon lentament en l’aigua Hom l’obté per reducció del diòxid de silici amb hidrur d’alumini i liti a 150°C Troba aplicació en electrònica en el dopatge de semiconductors