Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Solvay et Compagnie
Química
Societat industrial belga de productes químics fundada el 1863 per E.Solvay, amb seu a Brussel·les.
És la gran empresa industrial valona El 1920 participà en la constitució del càrtel internacional de la sosa juntament amb dues empreses britàniques per aquest fet la seva notable expansió internacional restà circumscrita al centre i el S d’Europa fins que, durant la Segona Guerra Mundial, s’installà al Brasil i penetrà en el mercat nord-americà L’explotació d’aquest grup empresarial es distribueix en quatre sectors d’activitat el farmacèutic, el químic, el de plàstics i el de transformació, amb una xifra general de negoci que oscillava al voltant dels 7 900 milions d’euros l’any 1999 Aquest…
American Chemical Society
Química
Societat de químics dels EUA, fundada el 1876, actualment la societat científica més important del món pel nombre de membres (més de 125 000 el 1984) i pel nombre, qualitat i difusió de les seves publicacions.
Entre aquestes destaquen el Journal of the ACS , l' Analytical Chemistry , el Chemical Abstracts , i el Journal of Physical Chemistry
Cros
Química
Empresa de productes químics creada a Sants (Barcelonès) el 1817 per Francesc Cros (Montpeller 1768 — Barcelona? 1831).
Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya i Màlaga…
Avelino Corma i Canós

Avelino Corma i Canós
© The Royal Society
Química
Químic.
Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents…
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…
Ernest Giralt i Lledó
Química
Químic.
Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i…
Ramon Codina i Langlin

Ramon Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Química
Químic i farmacèutic, dedicat principalment als estudis de química analítica.
Fou professor del Laboratori de Medicina Legal de Barcelona, director del Boletín de la Societat Farmacèutica Espanyola i membre de diverses entitats científiques, entre les quals l’Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències i Arts i l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Entre els seus nombrosos escrits es destaquen els dedicats a l’estudi analític de diferents fonts d’aigües
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
bohri
Química
Element químic de nombre atòmic 107 i nombre màssic 264.
Fou descobert el 1981 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Bh en reacció nuclear usant isòtops de plom 209 i de crom 54, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa Els seus descobridors proposaren el nom de nielsbori i símbol Ns en honor de Niels Bohr, teòric de l’estructura atòmica L’agost del 1997 la IUPAC establí bohri com a nom definitiu
hassi
Química
Element químic de nombre atòmic 108 i nombre màssic 265.
Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí hassias