Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
lligant
Construcció i obres públiques
Química
Aglomerant utilitzat per a unir el material granular d’un conglomerat i convertir-lo, en endurir-se, en una massa sòlida de reologia pròpia.
Entre els lligants utilitzats en construcció i obres públiques, hi ha els lligants hidràulics , que actuen principalment per hidròlisi o per reaccions químiques ciment portland, calç, etc, els quals solen donar productes bastant rígids de ruptura fràgil, i els lligants bituminosos , en els quals l’enduriment és produït per reducció de temperatura, evaporació o trencament del solvent d’un producte bituminós, els quals solen donar materials compostos de relativa flexibilitat i ruptura plàstica
material compost
Química
Tipus de material format per la unió de dos de diferents (metall, ceràmic o polímer) per tal d’obtenir propietats procedents de tots dos tipus.
Els materials compostos solen rebre el nom de compòsits
anió
Química
Ió de càrrega negativa, format per un àtom amb un o més electrons en excés o per un grup d’àtoms de composició definida (ions negatius dels cristalls iònics, de les solucions d’electròlits i dels electròlits fosos; carbanions de la química orgànica).
Els ions gasosos negatius, d’estequiometria no definida, no solen ésser anomenats anions En l’electròlisi, els anions es dirigeixen vers l’ànode
argent col·loidal
Química
Denominació genèrica de les solucions col·loidals d’argent (o dels sòlids que donen tals solucions) que hom obté, per reducció en condicions apropiades de sals solubles d’argent (col·largol), bé per polvorització elèctrica (electrargol).
De color intens, solen ésser neutres i contenen colloides protectors, en general de natura proteica Han estat emprades en medicina com a bactericides
alquilbenzensulfonat
Química
Nom genèric dels composts de fórmula RC 6
H 4
SO 3
M (on R és un alquil i M, per exemple, un metall) com ara els dodecilbenzensulfonats.
En la indústria dels detergents sintètics aquesta denominació sol ésser reservada als composts on R és ramificat, resistents a la biodegradació, mentre que els productes fàcilment biodegradables solen ésser anomenats alquilsulfonats lineals
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
aminofenol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció fenol.
Els aminofenols en els quals la funció amina és portada per un carboni aromàtic solen obtenir-se per reducció dels nitrofenols o nitrosofenols corresponents i són composts reductors, fàcilment alterables Molts d’ells i els àcids sulfònics que en deriven són intermediaris importants en la síntesi de colorants
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric
àcid abiètic
Àcid abiètic
©
Química
Derivat hidrogenat del fenantrè.
Sòlid, soluble en els dissolvents orgànics S'obté isomeritzant la colofònia Comercialment també és anomenat així el producte brut de la isomerització, no recristallitzat, que conté altres àcids resínics És utilitzat en algunes fermentacions industrials, en la indústria sabonera i per a obtenir les seves sals i èsters abietats, que se solen anomenar resinats , i èsters resínics , quan provenen del producte brut