Resultats de la cerca

Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució

Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide

Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment…

Féu importants recerques en química orgànica El seu tractament per sulfitació del taní extret de l’escorça de quebratxo donà un impuls decisiu a diverses indústries, especialment a la d’adoberia

Director de l’institut de química de Berlín, investigà especialment l’acció de diferents substàncies orgàniques sobre la llum polaritzada Demostrà experimentalment, en el terreny de la física atòmica, la llei de conservació de la massa

Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy de la Gran…

Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und Konfiguration von…

Professor a Zuric i Basilea, féu nombroses investigacions, com ara les dels composts heterocíclics, la vitamina C, les hormones, l’adrenalina, l’àcid pantotènic, etc El 1950 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina

Fundador de la termoquímica, fou professor de química a la Universitat de Peterburg Treballà fonamentalment en la química dels gasos i enuncià la llei que duu el seu nom

Fou professor a Estrasburg 1833-50 i a la Sorbona a partir del 1850 Descobrí amb Payen la diastasa amilasa , i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire 1839, entre altres obres