Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de…
reactiu
Química
En una reacció química, qualsevol de les substàncies que hi participen estequiomètricament per originar uns productes.
Però en un sentit més restringit i per contraposició a substrat, hom acostuma a denominar reactiu l’agent que provoca un determinat canvi sobre la substància que hom desitja transformar En aquest darrer sentit, un mateix reactiu pot actuar de manera semblant enfront d’una gran varietat de substrats que pertanyen a la mateixa categoria química Així, per exemple, el diazometà CH 2 N 2 és un reactiu metilant d’àcids, fenols, alcohols i enols
reactiu segrestant
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.
Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de substrats…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…
síntesi de Gattermann
Química
Procés d’obtenció d’aldehids, fenols, fenols èters i altres composts heterocíclics per tractament de substrats aromàtics, amb HCN i HCl, en presència o no d’un catalitzador àcid.
La reacció és