Resultats de la cerca

L’àcid sulfúric pur és un líquid incolor, viscós, fortament corrosiu, que es congela a 10,4°C i té una densitat d’1,84 g/cm 3 Bull, en forma d’un azeotrop del 98,3% de riquesa, a 338°C després d’alliberar una petita quantitat de SO 3 És soluble en l’aigua en totes les proporcions, i el procés de dissolució va acompanyat d’un gran despreniment de calor Forma quatre hidrats definits monohidrat de punt de fusió 8,62°C, dihidrat de punt de fusió -38,9°C, hexahidrat de punt de fusió -38,0°C i octahidrat de punt de fusió -62,0°C L’àcid sulfúric comercial del 98% de…

La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5…

Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…

La més usual conté un 36% d’àcid nítric i un 61% d’àcid sulfúric

És emprat com a deshidratant També rep el nom d’àcid sulfúric fumant

És un líquid incolor d’olor penetrant, soluble en l’àcid acètic i els solvents apròtics, que bull a 69,2°C S’hidrolitza molt ràpidament per acció de l’aigua i els àlcalis aquosos Hom l’obté per escalfament de l’àcid clorosulfònic en presència de catalitzadors o per cloració catalítica del diòxid de sofre Té aplicació com a agent clorant i com a dissolvent

Hom l’obté per oxidació anòdica de l’àcid sulfúric amb elèctrodes de platí, per sota de 30°C És un oxidant molt enèrgic, segons la semiequació S 2 O 8 2 - +2e →2SO 4 2 - , E °=2,01 V Es descompon lentament i dóna àcid sulfúric i àcid peroxomonosulfúric És emprat en anàlisi química per a identificar ions metàllics

Com l’àcid sulfúric, és molt higroscòpic, fortament àcid i soluble en aigua i en dissolvents polars Es presenta en forma totalment ionitzada en dissolució aquosa i en la majoria dels dissolvents orgànics Hom l’utilitza com a catalitzador en polimeritzacions, alquilacions, transesterificacions, eterificacions i deshidratacions Té una acció més suau i selectiva que la de l’àcid sulfúric

Sol presentar-se en forma de monohidrat, que es fon a 58,5°C Hom l’obté com a subproducte en la preparació dels àcids clorhídric i nítric a partir del sulfúric Troba aplicació com a substituent, sòlid i fàcilment manejable, de l’àcid sulfúric en moltes de les aplicacions d’aquest compost És també emprat en la preparació d’altres sals sòdiques i com a desinfectant

Comercialment és la sal amònica més important i és obtingut en grans quantitats, bé absorbint en àcid sulfúric diluït els vapors amoniacals provinents de la destillació del carbó, bé a partir d’amoníac sintètic fent-lo reaccionar amb àcid sulfúric, o —més econòmicament— amb sulfat càlcic i CO 2 La seva principal aplicació és com a adob Deixa en el sòl un residu àcid