Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…
Pere Miró i Plans
Química
Químic.
Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de…
heliantina
Química
Substància colorant que es presenta en forma de cristalls ataronjats.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid sulfanílic sobre la dimetilanilina en presència de nitrit de sodi És emprada com a indicador de valoració àcid-base i en l’estampació i el tenyiment de fibres tèxtils
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç…
silicat de sodi
Química
Denominació genèrica dels materials formats per fusió de sílice amb carbonat sòdic, que poden ésser representats per (Na2O) x (SiO2)4, amb una proporció variable d’aigua.
D’acord amb el contingut en sílice, varien notablement l’estat físic i la viscositat Troba aplicació en la preparació de gels de sílice, sabons i detergents, adhesius, com a impermeabilitzant per a ciments i fusta i en el blanqueig del paper i fibres tèxtils
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…
metilciclohexanol
Química
Compost de fórmula CH3C6H1 0OH.
És un líquid incolor, viscós i amb aroma a mentol Per hidrogenació del cresol s’obté una mescla de tres alcohols secundaris cíclics isòmers S'utilitza com a dissolvent de laques i productes cellulòsics, com a antioxidant per a lubricants i en detergents i sabons tèxtils com a additiu És tòxic per ingestió
hidrogenofosfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua, que perden amoníac a l’aire.
És obtingut a partir d’amoníac i àcid fosfòric i és emprat com a adob en la ignifugació de fusta, paper i matèries tèxtils, en la fabricació de llumins, en soldadura, com a aliment de llevats, en dentifricis, etc El dihidrogenofosfat d’amoni NH 4 H 2 PO 4 té aplicacions similars
Giulio Natta
Química
Químic italià.
Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler
blanquejant òptic
Química
Substància incolora dotada d’intensa fluorescència que absorbeix radiació a la regió ultraviolada i visible de l’espectre i que és fluorescent principalment a la zona corresponent al color blau, que augmenta la sensació de blancor dels objectes groguencs sobre els quals ha estat aplicada.
És d’estructura monecular anàloga als colorants, però per comptes d’un sistema cromofòric en posseeix un de fluorescent, com, per exemple, molts derivats aminats de l’estilbè, l’esculina, etc És aplicat actualment a gairebé totes les matèries tèxtils blanques i al paper blanc, amb tècniques idèntiques a les del tint amb colorants directes