Resultats de la cerca

Tant aquest àcid com els seus derivats es descomponen a l’interior de l’organisme i alliberen àcid fluorhídric D’ací ve que tots siguin substàncies molt tòxiques, que actuen com a metzines retardades, d’acció convulsiva El fluoroacetat sòdic és emprat com a raticida, conegut com a “1 080”

Substància molt poc soluble en aigua, però soluble en els dissolvents orgànics Té el punt de fusió a 134-135 ℃ Hom l’obté acetilant la p -fenetidina amb àcid acètic glacial o bé tractant amb bromur d’etil el p -acetaminofenol És utilitzada com a antipirètic, analgèsic i sedant Pot donar reaccions tòxiques Ha estat considerada substància cancerígena

La química verda tracta d’oferir alternatives a productes i processos que minimitzin l’ús o la producció de substàncies tòxiques o perilloses, de tal manera que els processos químics esdevinguin compatibles amb el desenvolupament sostenible Afavoreix l’ús de recursos renovables, nous materials i noves tècniques analítiques, com ara la fotocatàlisi, l’electrocatàlisi, la biocatàlisi i la catàlisi bifàsica, que permeten condicions de reacció més suaus i menys contaminants que les tradicionals

Fou extret per WPosselt i LReimann de les fulles de Nicotiana tabacum Es presenta en forma de líquid oliós, volàtil i incolor, que bull a 247°C, amb descomposició parcial és soluble en els solvents orgànics La nicotina és una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l’1 al 3%, segons el tipus de tabac La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, de primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior

Les pintures antiincrustants tenen per objecte evitar la proliferació de vegetals algues i d’animals bàlans i nombroses espècies de celenterats, equinoderms, anèllids, artròpodes i molluscs que s’adhereixen i s’incrusten al buc, el deterioren i alenteixen notablement la marxa de la nau Per assolir llur objectiu les pintures antiincrustants són preparades amb lligants no totalment impermeables a l’aigua i contenen substàncies tòxiques que en dissoldre's lentament emmetzinen els éssers adherits al buc Els tòxics més universalment emprats i més actius són l’òxid mercúric, l’òxid…

De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat…

L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats…

Presenta una acidesa superior pK 1 = 2,64 als corresponents àcids sulfhídric i selenhídric

Té aplicació com a agent precipitant de cations d’abast molt general

El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…