Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
fluoroacetat
Química
Cadascun dels derivats de l’àcid fluoroacètic (CH2FCOOH).
Tant aquest àcid com els seus derivats es descomponen a l’interior de l’organisme i alliberen àcid fluorhídric D’ací ve que tots siguin substàncies molt tòxiques, que actuen com a metzines retardades, d’acció convulsiva El fluoroacetat sòdic és emprat com a raticida, conegut com a “1 080”
acetofenetidina

Acetofenetidina
©
Farmàcia
Química
Èter aromàtic.
Substància molt poc soluble en aigua, però soluble en els dissolvents orgànics Té el punt de fusió a 134-135 ℃ Hom l’obté acetilant la p -fenetidina amb àcid acètic glacial o bé tractant amb bromur d’etil el p -acetaminofenol És utilitzada com a antipirètic, analgèsic i sedant Pot donar reaccions tòxiques Ha estat considerada substància cancerígena
química verda
Química
Tendència actual en la recerca química dirigida a minimitzar l’impacte ambiental dels processos químics, tant en l’àmbit de laboratori com en l’àmbit industrial.
La química verda tracta d’oferir alternatives a productes i processos que minimitzin l’ús o la producció de substàncies tòxiques o perilloses, de tal manera que els processos químics esdevinguin compatibles amb el desenvolupament sostenible Afavoreix l’ús de recursos renovables, nous materials i noves tècniques analítiques, com ara la fotocatàlisi, l’electrocatàlisi, la biocatàlisi i la catàlisi bifàsica, que permeten condicions de reacció més suaus i menys contaminants que les tradicionals
nicotina

Nicotina
©
Química
Alcaloide del tabac, en el qual es troba en un 2-8% del seu pes en sec.
Fou extret per WPosselt i LReimann de les fulles de Nicotiana tabacum Es presenta en forma de líquid oliós, volàtil i incolor, que bull a 247°C, amb descomposició parcial és soluble en els solvents orgànics La nicotina és una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l’1 al 3%, segons el tipus de tabac La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, de primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior
pintura antiincrustant
Química
Pintura emprada com a capa d’acabat per al buc dels vaixells (de fusta o de ferro), per sota de la línia de flotació.
Les pintures antiincrustants tenen per objecte evitar la proliferació de vegetals algues i d’animals bàlans i nombroses espècies de celenterats, equinoderms, anèllids, artròpodes i molluscs que s’adhereixen i s’incrusten al buc, el deterioren i alenteixen notablement la marxa de la nau Per assolir llur objectiu les pintures antiincrustants són preparades amb lligants no totalment impermeables a l’aigua i contenen substàncies tòxiques que en dissoldre's lentament emmetzinen els éssers adherits al buc Els tòxics més universalment emprats i més actius són l’òxid mercúric, l’òxid…
resines ABS
Química
Classe de resines termoplàstiques obtingudes a partir dels monòmers acrilonitril, butadiè i estirè, àmpliament emprades per a l’emmotllat de peces industrials (d’automòbils, d’aparells electrodomèstics, etc.).
De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat…
carboximetilcel·lulosa
Química
Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.
L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats…
àcid tel·lurhídric
Química
Denominació de les solucions aquoses del tel·lurur d’hidrogen (H2Te), les quals són tèrmicament inestables i altament tòxiques.
Presenta una acidesa superior pK 1 = 2,64 als corresponents àcids sulfhídric i selenhídric
àcid sulfhídric
Química
Denominació de les solucions aquoses del sulfur d’hidrogen (H2S), tòxiques i de dèbil acidesa (pK1=7; pK2=15).
Té aplicació com a agent precipitant de cations d’abast molt general
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…