Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid
temps de semireacció
Química
En una reacció química, temps necessari perquè la concentració d’un substrat inicial es redueixi a la meitat.
El seu valor pot ésser deduït, coneguda l’equació cinètica d’un procés en particular, a partir de l’expressió de la constant de velocitat
cronopotenciometria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.
Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció, arriba un moment que la concentració tendeix a zero En aquest moment, el potencial de l’elèctrode varia bruscament,…
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions ultracurtes…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
òxid de cacoldil
Química
Derivat orgànic de l’arsènic; és el conegut de temps més antic (1760).
Líquid d’olor alliàcia i repulsiva que bull a 120°C, és obtingut per destillació de l’acetat de potassi o de sodi amb triò xid d’arsènic Té per fórmula És el component principal del líquid de Cadet
bromur de radi
Química
Cristalls incolors que s’engrogueixen amb el temps, fortament corrosius, que es fonen a 728°C.
És soluble en aigua i alcohol i hom l’obté directament de les menes del radi barrejat amb bromur de bari, del qual pot ésser separat per cristallització fraccionada És emprat en la preparació del metall, en medicina i, mesclat amb sulfur càlcic, per a la preparació de pintures luminescents Per la seva radioactivitat, és altament tòxic
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de conservar les seves propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
poder amilolític
Química
Capacitat de les preparacions enzimàtiques a base d’amilases de produir amilòlisi.
És expressat sovint indicant quantes vegades el producte permet de liquidar o de transformar en sucres el propi pes de midó a temperatura i en un temps determinats El poder amilolític sol disminuir amb el temps d’emmagatzematge i per acció de temperatures elevades i d’excés d’àcid
abluir
Química
En un paper o pergamí, fer reaparèixer, mitjançant un tractament químic, els escrits esborrats intencionadament o per acció del temps.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina