Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
agent tensioactiu
L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.
Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que…
dispersador
Química
Substància que, a causa de la disminució de la tensió superficial que origina, facilita la dispersió de la fase digestiva en el medi de dispersió.
Els emulgents són agents dispersadors o tensioactius
Concepció Solans i Marsà
Química
Química.
Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona 1970, el 1980 obtingué el Master of Science in Chemistry University of Missouri-Rolla i es doctorà en ciències químiques a la Universitat de Sevilla 1983 Fou presidenta de l’European Colloid and Interface Society ECIS 1996-97 i presidenta del Grupo Especializado de Coloides e Interfases GECI de la Real Sociedad Española de Química i de Física Actualment és responsable del Grup de Recerca de Química Colloidal i Interficial QCI del departament de nanotecnologia química i biomolecular NQB de l’Institut de Química Avançada de Catalunya IQAC i…
agent penetrant
Química
Qualsevol compost emprat per a augmentar la velocitat i la facilitat amb què un bany o un líquid mullen un material, mitjançant la reducció de la tensió interficial entre el sòlid i el líquid.
Els agents penetrants són molt emprats en la indústria tèxtil, del paper i d’adoberia Els més utilitzats són els sabons, els detergents i els agents tensioactius, entre els quals cal destacar els alquilsulfonats de cadena llarga
òxid de propilè
Química
Líquid incolor, d’olor etèria, que bull a 34°C.
És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter Hom l’obté per acció dels àlcalis sobre la clorhidrina propilènica i per oxidació del propè Gaudeix d’una gran importància industrial i és emprat en la preparació del propilenglicol, de polièters, tensioactius i detergents i com a intermediari de síntesi
coadjuvant
Química
Agronomia
Substància útil en l’elaboració de plaguicides, mitjançant la modificació adient de les propietats físiques i químiques de les matèries actives.
Hom empra tensioactius, fluïdificants, estabilitzants, etc N'hi ha de tres tipus segons l’acció que desenvolupin amplificació de l’activitat biocida de la matèria activa, reducció per adherència de les pèrdues de producte pel rentatge i millora de la circulació del producte a través de les canonades de polvorització
escuma
Química
Dispersió d’un gas en un líquid en la qual la fase dispersa (gas) és closa en un conjunt de petites cel·les o bombolles formades per un tel molt fi de líquid dispersant, la mida de les quals depèn de la tensió superficial del líquid.
En alguns processos industrials producció de vapor a les calderes, recobriments superficials, etc cal eliminar l’escuma, ja sigui per mitjans mecànics facilitant l’expulsió del gas o per addició d’agents antiescumants per contra, en altres processos flotació, producció de sòlids porosos, etc hom provoca la formació d’escuma per agitació que facilita la dispersió de l’aire en contacte amb el líquid, per addició d’agents tensioactius, etc
contraió
Química
Ió que acompanya qualsevol substància iònica i fa la funció de mantenir la neutralitat de la càrrega elèctrica.
Mentre que en molècules senzilles la denominació ió-contraió és bescanviable, el concepte de contraió pren interès quan només una de les dues parts de la molècula presenta algun tipus d’activitat diferencial, ja sigui de tipus químic, com per exemple en el cas dels tensioactius, o biològic, com és el cas dels principis actius dels medicaments en aquests casos es considera com a contraió la part de la molècula que no té aquesta activitat La tria del contraió indicat per a cada aplicació esdevé molts cops de gran importància per la influència que la seva naturalesa pot tenir sobre…
Pere Miró i Plans
Química
Químic.
Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de Químics i…
amoni quaternari
Química
Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4
que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un aril).
Els amonis quaternaris existeixen solament en forma d’hidròxids i sals, és a dir, en forma d’ions R 4 N + Per extensió són anomenats també amonis quaternaris els composts obtinguts quan un nitrogen d’un heterocicle forma quatre enllaços amb elements altres que l’hidrogen, donant un catió Les sals d’amonis quaternaris resulten de l’alquilació de les amines terciàries i els hidròxids que són bases fortes són obtinguts per addició d’òxid d’argent a una solució aquosa d’un halur Atès que no hi ha cap hidrogen disponible, els composts d’amonis quaternaris no es dissocien en escalfar-los com fan…