Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
adhesió

Angle de contacte ϑ en l’adhesió entre sòlid i líquid
© fototeca.cat
Química
Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.
L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…
cicloalcà

Cicloalcans més importants
©
Química
Cadascun dels composts alicíclics de fórmula general C n
H 2 n
.
Bé que són isòmers dels alquens, tenen propietats intermèdies entre les dels alquens i les dels alcans, i s’assemblen més a aquests en augmentar les dimensions del cicle Així, el primer membre de la sèrie, el ciclopropà, és un compost molt reactiu a causa de les tensions presents en el cicle de tres baules a mesura que augmenta el nombre d’àtoms de carboni del cicle disminueix la distorsió dels enllaços i, per tant, la reactivitat de la molècula, fins a arribar al ciclohexà, que la té ja molt semblant a la dels alcans Derivats més importants dels cicloalcans © Donen els mateixos…
buckur
Química
Nom donat a les sals formades a partir del buckminsterful·lerè.
L’obtenció de sals de fullerens ha de tenir en compte que aquests són, en certa manera, anàlegs tridimensionals del benzè Això queda demostrat pel fet que les distàncies C-C són menors que les existents en el ciclohexà o en el ciclopentà D’altra banda, aquests enllaços es troben deformats, per la qual cosa tenen un excés d’energia que es pot fer servir per a provocar reaccions químiques de fet, l’eliminació de les tensions de les cadenes carbonades és el motor que dirigeix la reactivitat dels fullerens Les reaccions que es poden portar a terme són de reducció, ja que resulta molt…
adamantà

Adamantà
©
Química
Hidrocarbur policíclic saturat, interessant per la seva estructura rígida i molt simètrica, derivada de la fusió de quatre anells de ciclohexà en forma de sella, sense tensions ni angulars ni conformacionals.
Fa una olor agradable, i la forma esfèrica de la seva molècula fa que es fongui a alta temperatura 268°C però que sublimi fàcilment Es troba en el petroli, d’on pot isolar-se per mitjà d’un complex d’inclusió amb tiourea, i és preparat hidrogenant el diciclopentadiè en endo -trimetilenorbornà i isomeritzant aquest amb bromur d’hidrogen i trifluorur de bor Per atac directe en són obtinguts derivats halogenats i nitrats
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…
Química 2016
Química
Bacteris per a reparar el formigó Amb la incorporació de bacteris al formigó, es podria aconseguir que aquests reparin el material a mesura que es va degradant © Fototecacat / Gabriel Serra El formigó, la mescla de ciment amb sorra, grava i aigua, és un dels materials de construcció més versàtils que ha desenvolupat la humanitat Una de les seves propietats més apreciades és la durabilitat, de la qual donen testimoni alguns edificis romans que segueixen dempeus 2000 anys després de ser construïts Malgrat les seves excellents propietats de resistència enfront de les condicions ambientals…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…
Química 2018
Química
Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…