Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Avelino Corma i Canós

Avelino Corma i Canós
© The Royal Society
Química
Químic.
Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents…
Venkatraman Ramakrishnan

Venkatraman Ramakrishnan
© The Pennsylvania State University
Química
Químic indi naturalitzat nord-americà.
Graduat el 1971 en física a la Universitat de Baroda Índia, es doctorà el 1976 a la Universitat d’Ohio En 1976-78 feu estudis de biologia de postgrau a la Universitat de Califòrnia de San Diego i de 1978 a 1982 recerca postdoctoral a la Universitat de Yale Després d’un any a l’Oak Ridge National Laboratory Tennessee, el 1983 s’incorporà com a biofísic al Brookhaven National Laboratory Nova York, d’on el 1995 passà al departament departament de bioquímica de la Universitat de Utah, on fou professor de bioquímica i biologia molecular El 1999 s’incorporà com a cap d’investigacions del laboratori…
Karl Barry Sharpless

Karl Barry Sharpless
© The Scripps Research Institute
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Standford És professor de química a l’Institut Scripps de Recerca de La Jolla En un treball parallel al de les hidrogenacions asimètriques de WS Knowles i R Noyori, desenvolupà uns catalitzadors quirals per a reaccions d’oxidació En la reacció s’utilitza com a catalitzador un compost quiral de titani IV que permet l’epoxidació d’alcohols allílics amb una estereoselectivitat excellent També ha desenvolupat un procés catalític per a dihidroxilacions asimètriques Els seus treballs posaren les bases, l’any 2000, de l’anomenada química del clic , amb la…
Aziz Sancar

Aziz Sancar
© The University of Texas at Dallas
Química
Químic turc de nacionalitat turca i nord-americana.
Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers de timines…
John Alexander Reina Newlands
Química
Químic anglès.
Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884
William Ramsay
Química
Químic escocès.
Fou professor a Bristol i Londres Estudià els gasos inerts de l’atmosfera, donà una explicació del moviment brownià, descobrí l’heli 1894 amb l’ajuda de PTCleve, l’argó juntament amb Rayleigh 1895, i els altres gasos inerts juntament amb Travers Treballà també amb Soddy en la desintegració del radi 1904 Publicà, entre altres obres, The Gases of the Atmosphere 1896 i Modern Chemistry 1900 El 1904 rebé el premi Nobel de química
Gilbert Newton Lewis
Química
Químic nord-americà.
Estudià a les universitats de Nebraska i Leipzig Fou professor de química al Massachusetts Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia Juntament amb Kossel i Langmuir, féu estudis sobre l’enllaç dels àtoms per doblets electrònics i sobre la teoria de la valència en general, que donaren com a resultat el model d’àtom cúbic estàtic per a explicar la teoria de l’octet El 1923 introduí un nou concepte d' àcid anomenat àcid de Lewis , amb la teoria que duu el seu nom És autor de Thermodynamics and the Free Energy of Chemical Substances 1923 i de Valence and the Structure of Atoms and…
Linus Carl Pauling
Química
Químic nord-americà.
Estudià al California Institute of Technology i després a Munic, Copenhaguen i Zuric Fou professor del dit institut des del 1927, i director de l’American Chemical Society 1949 Introduí la mecànica quàntica a la química atòmica i elaborà una teoria de l’enllaç químic, d’una importància cabdal, que és exposada en la seva obra The Nature of the Chemical Bond 1939 Publicà també una General Chemistry 1947, molt remarcable El 1954 rebé el premi Nobel de química Completament contrari a la guerra atòmica, organitzà nombroses campanyes contra els experiments atòmics i…
American Chemical Society
Química
Societat de químics dels EUA, fundada el 1876, actualment la societat científica més important del món pel nombre de membres (més de 125 000 el 1984) i pel nombre, qualitat i difusió de les seves publicacions.
Entre aquestes destaquen el Journal of the ACS , l' Analytical Chemistry , el Chemical Abstracts , i el Journal of Physical Chemistry
Friedrich Adolf Paneth
Química
Químic austríac.
El 1953 fou nomenat director del Max Planck Institut für Chemie, de Magúncia Estudià els meteorits i l’edat de les roques També investigà en histologia i en cinètica de reaccions Descobrí els hidrurs de bismut, poloni, estany i plom Publicà Radioelements as Indicators 1928, Manual of Radioactivity 1938 i The Origin of Meteorites 1940