Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
toluè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en el quitrà de carbó com a constituent dels olis lleugers.
És un líquid incolor i inflamable, d’olor benzènica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb l’aigua, que té una densitat de 0,8669, bull a 111°C i es congela a -95°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per reforming catalític del petroli Presenta un comportament químic similar al del benzè, però és més reactiu en l’anell i pot experimentar oxidacions amb facilitat a la cadena lateral És emprat en la preparació de gasolines d’índex d’octà elevat, com a producte de partida en la preparació de benzè, fenol i caprolactama i d’una gran varietat de productes químics, entre els…
trinitrotoluè , 2,4,6-
Militar
Química
Derivat trinitrat del toluè, altament explosiu.
És un sòlid cristallí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 82°C Hom l’obté per nitració exhaustiva del toluè amb mescla sulfonítrica És emprat, fonamentalment, com a explosiu i com a intermedi en la indústria de colorants, i hom el designa correntment amb les sigles TNT És un explosiu que pot ser manipulat sense perill, puix que explota per simpatia mitjançant un detonador Pot ésser fos i buidat i entra en la composició de moltes mescles explosives És conegut també amb el nom de trilita
benzaldehid
©
Química
Aldehid aromàtic, anomenat també essència d’ametlles amargues
, pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i que hom el troba entre els productes d’hidròlisi de l’ amigdalina
.
És líquid a la temperatura ordinària, incolor, bull a 179°C, poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter Tècnicament hom l’obté per oxidació del tolué, en fase de vapor i en presència d’òxid d’urani o d’òxid de molibdé, o bé també per hidròlisi, en presència de pòlvores de ferro, del clorur de benzilidè aquest és alhora obtingut per cloració del tolué El benzaldehid presenta propietats i reaccions generals dels aldehids i les pròpies del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro És emprat…
clorur de benzil
Química
Líquid incolor, d’olor pungent, que bull a 179°C, miscible amb alcohol i amb èter i insoluble en aigua.
És lacrimògen, i és obtingut per cloració controlada del tolué És molt emprat en la manufactura de composts de benzil, perfums, productes farmacèutics, colorants, tanins sintètics i resines artificials
Henri Étienne Sainte-Claire Deville
Química
Químic francès.
Estudià les dissociacions a altes temperatures de diverses substàncies i les propietats del silici i del bor obtingué alumini 1857 Analitzà substàncies orgàniques, com ara resina, creosota i toluè
àcid p-toluensulfònic
Química
Cristalls incolors hidroscòpics, solubles en aigua, alcohol i èter, que es fonen a 105°C.
Hom l’obté per tractament del toluè amb àcid clorosulfònic, a baixa temperatura, i és emprat en la preparació de colorants i en síntesi orgànica, especialment com a catalitzador àcid
aromatització
Química
Formació d’hidrocarburs aromàtics en el reforming
de les fraccions del petroli.
L’aromatització té lloc per deshidrogenació i deshidroisomerització de naftens i per deshidrociclització d’hidrocarburs alifàtics En molts casos l’operació és efectuada en presència d’hidrogen i s’anomena hydroforming Un dels hidrocarburs aromàtics obtinguts amb major abundància per aquest procediment és el toluè
Rudolph Fittig
Química
Químic alemany, deixeble de Wöhler i de Limpricht a Göttingen.
Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler