Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
ferricianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferrat (III) [Fe(CN)6]3 -
.
Hom obté els ferricianurs tractant una sal de ferroIII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció Fe 2 SO 4 3 + 12KCN →3K 2 SO 4 + 2K 3 FeCN 6 Tractant un ferricianur soluble amb Fe 2 + hom obté el ferricianur ferrós, o blau de Turnbull, segons la reacció 3Fe 3 + + 2FeCN 6 3 - → Fe 3 FeCN 6 2 ↓
ferrocianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’acció hexacianoferrat(II) [Fe(CN)6]4 -
.
Hom obté els ferrocianurs tractant una sal de ferroII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció FeCl 2 + 6KCN →2KCl + K 4 FeCN 6 Tractant un ferrocianur soluble amb Fe 3 + hom obté el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, segons la reacció 4Fe 3 + + 3FeCN 6 4 - →Fe 4 FeCN 6 3 ⇒ L’anàlisi estructural amb raigs X ha permès d’establir que l’ió ferrocianur es compon d’un àtom de ferro envoltat de 6 grups CN - disposats als vèrtexs d’un octàedre regular, del qual l’àtom de Fe ocupa el centre
àcid 1-amino-2-naftol-4-sulfònic
Química
Intermediari en la síntesi de colorants que forma cristalls groguencs, solubles en aigua calenta.
És obtingut tractant l’1-nitroso-β-naftol amb bisulfit sòdic i àcid sulfúric
antrarufina
Química
Cristalls grocs que es fonen a 280°C, solubles en alcohol, però molt poc en aigua.
És preparada a partir de l’àcid 1,5-antraquinonadisulfònic o tractant l’antraquinona amb triòxid de sofre en presència d’àcid bòric Intermediari important en la síntesi de colorants
àcid hidrazoic
Química
Líquid incolor molt explosiu i metzinós.
Hom l’obté tractant la sodamida amb òxid nitrós a 190°C i fent després una destillació a baixa pressió amb àcid sulfúric Són emprades les seves sals de metalls pesants, anomenades azides
benzofenona
Química
Compost d’una olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.
És obtinguda mitjançant la síntesi de Friedel-Crafts tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprant el triclorur d’alumini com a catalitzador És emprada en perfumeria i en la fabricació d’antihistamínics, hipnòtics i insecticides
àcid antranílic
Química
Intermediari en la fabricació de colorants, de productes farmacèutics i de perfums, i en la biosíntesi del triptòfan.
Forma cristalls groguencs que es fonen a 144-146°C, solubles en els solvents orgànics i lleugerament en l’aigua És obtingut tractant la ftalimida amb una solució alcalina d’hipobromit Ha estat identificat amb la vitamina L 1
prostaciclina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Un dels dos productes de degradació del metabolisme de la prostaglandina doperòxid PGH₂
, juntament amb el tromboxà TXA₂
.
Fou descoberta l’any 1976 i es pot obtenir sintèticament a partir de l’èster metílic de la prostaglandina F 2α tractant-la primer amb iode i carbonat potàssic, després amb etòxid sòdic, i finalment amb aigua Té acció d’antiagregant plaquetari i vasodilatador
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
acetofenetidina

Acetofenetidina
©
Farmàcia
Química
Èter aromàtic.
Substància molt poc soluble en aigua, però soluble en els dissolvents orgànics Té el punt de fusió a 134-135 ℃ Hom l’obté acetilant la p -fenetidina amb àcid acètic glacial o bé tractant amb bromur d’etil el p -acetaminofenol És utilitzada com a antipirètic, analgèsic i sedant Pot donar reaccions tòxiques Ha estat considerada substància cancerígena