Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cristal·loide
Química
Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho (col·loide).
Actualment hom ha abandonat aquesta distinció, car una mateixa substància pot existir simultàniament com a colloide o com a cristalloide, segons quines siguin les condicions del sistema Així, hom ha aconseguit de cristallitzar la clara d’ou, classificada tradicionalment com a colloide
reacció de Reimer-Tiemann
Química
Reacció de carbonilació de fenols que hom porta a terme refluint solucions alcalines de fenols en cloroform i que transcorre d’acord amb l’esquema: .
donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement
gas liquat del petroli
Química
Transports
Subproducte del refinament del petroli, emmagatzemat a pressió, utilitzat com a combustible líquid.
Tradicionalment és utilitzat com a combustible de certs tipus de vehicles dotats de motor tèrmic, principalment per a transport públic taxis, autobusos, etc Hi ha experiències del seu ús tant en motors dièsel com de cicle Otto, tot i que els millors resultats s’han obtingut amb aquesta darrera tecnologia El GLP es troba en estat gasós en condicions normals, però se subministra en estat líquid per tal de reduir la mida dels dipòsits dels vehicles que el fan servir
polièster
Química
Nom genèric dels plàstics obtinguts per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols o per polimerització d’esters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic, que no poden ésser considerats ni termoplàstics ni termoenduribles, puix que hom en pot obtenir objectes endurits definitivament, en els quals l’enduriment no ha estat aconseguit per l’acció de la calor sinó per la d’agents químics.
Així, hom pot fabricar bucs d’embarcació, carrosseries d’automòbils, etc, generalment en dissoldre un polièster en estirè monòmer, el qual produeix un entrecreuament final de les cadenes moleculars Els polièsters són molt emprats també d’una manera especial en les indústries de pintures i de vernissos, en la fabricació de fibres tèxtils sintètiques, en l’aprest de teixits, en l’adob de pells, en la fabricació de tancaments de claraboies, de fars i d’altres objectes tradicionalment fabricats amb vidre, especialment de vidres de seguretat per a vitrines i automòbils blindats, etc
agent refrigerant
Química
Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria…