Resultats de la cerca

Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o…

Consta d’un potenciòmetre, acoblat al motor que mou el paper d’enregistrament per tal que a una variació determinada de voltatge correspongui una longitud constant del paper d’enregistrament, i d’un galvanòmetre adequat per a mesurar la intensitat de corrent, la resposta del qual és transmesa al servomotor que mou l’agulla de l’enregistrador El polarògraf, convenientment acoblat a una cella polarogràfica, és molt emprat en anàlisi química polarografia

Hi ha instruments d’un sol feix lluminós, amb els quals cal fer dues mesures successives per tal d’efectuar la comparació, i de dos feixos, que efectuen simultàniament totes dues mesures La banda espectral emprada és seleccionada per mitjà de filtres òptics, els quals transmeten quantitats relativament grans d’energia lluminosa, cosa que fa innecessària l’amplificació del senyal fotoelèctric Com que els filtres proporcionen bandes espectrals relativament amples, els fotocolorímetres són adequats només per a l’anàlisi quantitativa de les substàncies que presenten bandes d’absorció amples en la…

La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta…