Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
craqueig
Química
Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres, per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i, en alguns casos, d’un catalitzador.
Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants…
decrepitació
Química
Espetegadissa característica que fan els cristalls de moltes sals en escalfar-se.
És deguda a la vaporització brusca de l’aigua intersticial, la qual cosa produeix el trencament dels cristalls
insaturat | insaturada
Química
Dit dels composts que tenen almenys un doble o un triple enllaç entre dos àtoms de carboni.
Pel fet de tenir enllaços π molt febles, els composts insaturats actuen com a nucleòfils amb els àcids de Lewis i donen reaccions d’addició amb l’hidrogen i els halògens, a causa del trencament homolític de llurs enllaços
lligant
Construcció i obres públiques
Química
Aglomerant utilitzat per a unir el material granular d’un conglomerat i convertir-lo, en endurir-se, en una massa sòlida de reologia pròpia.
Entre els lligants utilitzats en construcció i obres públiques, hi ha els lligants hidràulics , que actuen principalment per hidròlisi o per reaccions químiques ciment portland, calç, etc, els quals solen donar productes bastant rígids de ruptura fràgil, i els lligants bituminosos , en els quals l’enduriment és produït per reducció de temperatura, evaporació o trencament del solvent d’un producte bituminós, els quals solen donar materials compostos de relativa flexibilitat i ruptura plàstica
hidrorefinatge
Química
Procés de refinatge de gasolines de destil·lació directa o gasolines de craqueig per l’acció de l’hidrogen.
Aquesta hidrogenació no és destructiva, com les hidrogenacions de fraccions de petroli d’alt punt d’ebullició, en què les grans molècules d’hidrocarburs són sotmeses primerament a un procés de trencament pirolític Amb aquest tractament, realitzat a temperatures baixes, hom aconsegueix que les olefines es transformin en parafines més estables bo i disminuint d’una forma considerable llur contingut de sofre i de nitrogen, i augmentant d’aquesta forma la susceptibilitat cap als antidetonants Aquest procés és catalitzat per òxids de cobalt i de molibdè
dissolvent polar
Química
Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada.
La constant dielèctrica ε i el moment dipolar μ són relacionats per l’equació de Clausius-Mosotti 4π N μ/9 kT = ε-2/ε+1M/d en la qual N és el nombre d’Avogadro, k la constant de Boltzmann, M el pes molecular i d la densitat En general, les variacions de ε i μ són paralleles Els dissolvents polars, que faciliten la separació de càrregues en les molècules que hi són dissoltes gràcies a llur facultat de solvatació de les espècies carregades, exerceixen una acció favorable en les reaccions que impliquen un trencament heterolític d’un enllaç Un ús adequat dels dissolvents polars és…
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la…
desnaturalització
Química
Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.
Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’…
explosió BLEVE
Química
Explosió de tipus mecànic d’un líquid o d’un gas liquat sobreescalfats produïda per una baixada sobtada de la pressió del recipient que la conté.
El sobreescalfament esdevé quan la temperatura del líquid supera la del seu punt d’ebullició sense que s’arribi a formar vapor Aquesta condició es pot donar quan un agent extern fa augmentar la temperatura del recipient afeblint la seva resistència i provocant-ne el trencament, per l’existència d’alguna fissura que produeixi una baixada de pressió en el contingut, i també per escalfament moderat d’un recipient sobrecarregat Qualsevol d’aquestes situacions pot provocar una fuita sobtada del contingut, que canvia massivament a l’estat vapor i produeix una expansió explosiva que…
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions ultracurtes…