Resultats de la cerca

Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que…

Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents

El pK és una mesura de la força dels àcids i de les bases i és relacionat amb la variació d’energia lliure ∆G de la reacció amb el solvent, d’acord amb l’equació En medi aquós, hom pot relacionar el pK b d’una base amb el pK a del seu àcid conjugat mitjançant el valor del producte iònic de l’aigua K w , segons pK a + pK b = pK w , a qualsevol temperatura En aquestes condicions, un valor petit de pK a indica un àcid fort o una base feble acidesa

N'hi ha de dues menes els potenciomètrics i els de lectura directa Els primers consisteixen essencialment en un potenciòmetre amb amplificació electrònica del corrent no compensat En aquests cada lectura requereix una compensació manual, que hom aconsegueix contraposant una força electromotriu variable, la qual dóna el valor del pH mesurat Els de lectura directa posseeixen un circuit adequat per a obtenir una desviació de l’agulla del galvanòmetre proporcional al pH o una expressió digital del seu valor Els pH-metres de tipus potenciomètric ofereixen una gran…

L’ordre de reacció és una dada experimental que cal distingir de la molecularitat de la mateixa reacció, malgrat que sovint prenen el mateix valor La determinació de l’ordre de reacció és duta a terme per mètodes numèrics a partir de dades cinètiques els mètodes més emprats són classificats, d’acord amb el tipus d’equació de velocitat que empren, en diferencials i integrals El coneixement de l’ordre de reacció dóna informació sobre el mecanisme de reacció i, en particular, de les espècies que intervenen en el pas limitador de la velocitat Els ordres més comuns són els de …

Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de propietats…

Amb les convencions usuals respecte als estats de referència, γ = a/P en el cas dels gasos i γ = a/c en el cas de les solucions Segons que la concentració sigui expressada en fracció molar, molalitat o molaritat, el valor numèric de γ varia L’interès dels coeficients d’activitat resideix en el fet que varien molt més lentament que les activitats i es presten millor, per tant, a les interpolacions i extrapolacions En el cas dels electròlits forts, com que és impossible calcular les activitats individuals dels ions, hom introdueix un coeficient d’activitat mitjà γ ± , deduïble de…

Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol El funcionament d’un polarímetre simple és el següent quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador En collocar en el…

El seu valor pot ésser deduït, coneguda l’equació cinètica d’un procés en particular, a partir de l’expressió de la constant de velocitat

És un valor indicatiu del contingut aproximat de la gasolina en hidrocarburs aromàtics com més alt és el punt d’anilina, menor és la proporció d’aromàtics