Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
química verda
Química
Tendència actual en la recerca química dirigida a minimitzar l’impacte ambiental dels processos químics, tant en l’àmbit de laboratori com en l’àmbit industrial.
La química verda tracta d’oferir alternatives a productes i processos que minimitzin l’ús o la producció de substàncies tòxiques o perilloses, de tal manera que els processos químics esdevinguin compatibles amb el desenvolupament sostenible Afavoreix l’ús de recursos renovables, nous materials i noves tècniques analítiques, com ara la fotocatàlisi, l’electrocatàlisi, la biocatàlisi i la catàlisi bifàsica, que permeten condicions de reacció més suaus i menys contaminants que les tradicionals
caparrós
Química
Substància cristal·lina verda de tast astringent.
Hom anomena també caparrós altres sulfats hidratats caparrós blau, el de coure caparrós blanc , el de zinc
aigua d’Alibour
Farmàcia
Química
Solució diluïda dels sulfats de coure i de zinc amb una petita quantitat de làudanum i de càmfora.
Emprada com a antisèptica, astringent i antiulcerosa És anomenada també aigua verda
fosfina
Química
Gas metzinós d’olor al·liàcia, liquidable a -87,7°C, espontàniament inflamable per la presència de P2H4.
És format per la dismutació P 4 +3OH - +3H 2 O →PH 3 +3H 2 PO 2 - , o també per l’acció de l’aigua i dels àcids sobre els fosfurs, com en la reacció Mg 3 P 2 +6H 2 O →2PH 3 + 3Mg OH 2 Crema amb una flama verda, amb un espectre comprés entre 560, 526 i 510 nm Amb el nitrat d’argent es produeix una reacció molt sensible, que dóna lloc a un precipitat negre o gris de composició variable
eosina
Química
Colorant del grup del trifenilmetà.
Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
BRET
Química
Tècnica que es basa en la transferència d’energia ressonant (RET) entre un donador bioluminescent i un acceptor fluorescent.
Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou properes L’eficiència de transferència d’energia és…
borat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid bòric, especialment dels àcids metabòrics i tetrabòrics.
El més conegut és el bòrax Hom accepta que els borats són constituïts per unitats estructurals de BO 3 , grup pla que determina diverses possibilitats d’estructura la d’anions discrets, com els ortoborats BO 3 3 - , amb un sol grup BO 3 , i els piroborats B 4 O 7 2 - , amb un nombre limitat de grups units per àtoms d’oxigen la d’anió extens, com els metaborats BO 2 n - n , on els grups BO 3 es troben enllaçats en forma de cadenes o anells i la de capes bidimensionals, com els pentaborats B 5 O 8 - Els borats reaccionen amb els àcids forts en solució aquosa i alliberen àcid bòric Els…
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2X10 - ⁵% del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per PCleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a 176, el…