Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
via humida
Química
Branca de l’anàlisi química en la qual les substàncies amb què hom treballa són en dissolució.
assaigs per via seca
Química
Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen.
Aquesta pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar Els assaigs per via seca tingueren una gran importància en els primers temps de l’anàlisi química, especialment en l’anàlisi de minerals Modernament, hom disposa d’un bon nombre d’aquest tipus d’assaigs, senzills i eficaços, que són emprats en sentit orientatiu en la majoria dels casos, però que arriben a ésser definitius en molts d’altres Entre els assaigs per via seca, cal esmentar els assaigs de coloració de flama per a metalls alcalins…
seleni
Química
Element no metàl·lic, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.
Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de les quals hom…
dietilestilbestrol
Farmàcia
Química
Estrogen sintètic no esteroidal que s’administra per via oral.
És un sòlid que es fon a 169-172°C i hom l’administra per a suprimir la lactació, en la simptomatologia de la menopausa com a contraceptiu oral, i en el tractament del càncer de mamella N'és totalment contraindicada l’administració a la dona gestant
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…
àcid pipemídic
Farmàcia
Química
Quimioteràpic el trihidrat del qual és una substància cristal·lina de color blanc grogós, de gust amarg i higroscòpica, que es fon a 250°C,amb descomposició.
Administrat per via oral hom n'aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té activitat antibacteriana contra gèrmens gramnegatius En medicina és emprat per via oral en el tractament de les infeccions urinàries
carbenicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida, el primer de la seva mena en ésser efectiu contra el Pseudomonas aeruginosa
.
És inestable en medi àcid i per aquesta causa no és absorbible per via oral L’absorció per via intramuscular és molt ràpida És emprada en les infeccions sistemàtiques greus i en les infeccions cròniques del tracte urinari
citarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid sintètic on el radical glucídic és una arabinosa (isòmer de la ribosa).
En l’organisme es transforma en un fals nucleòtid No és activa per via oral Actua en la síntesi de l’ADN en la fase S del cicle de la cèllula, inhibint l’enzim ADN polimerasa La seva administració per via intravenosa se sol fer en perfusió En medicina és emprada com a antineoplàstic i antivíric, sobretot en el cas de l’herpes generalitzat
alcohol
Alimentació
Farmàcia
Química
En el llenguatge corrent, etanol
.
És emprat en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes preparats galènics com les tintures, elixirs, alcoholats, licors, etc En l’ús intern begut o per administració parenteral l’alcohol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central, paralitzant les funcions d’autocrítica del còrtex cerebral L’alcohol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa és emprat, juntament amb els amargants, com a antianorèctic És també molt energètic, ja que la seva…
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina