Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
viu | viva
Química
Dit dels colors intensos i purs, amb poca barreja de blanc o de negre.
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…
alcohol absolut
Química
Etanol pur, del qual ha estat eliminada totalment l’aigua.
L’alcohol absolut no emblaveix el sulfat de coure anhidre ni dóna acetilè amb el carbur de calci En la pràctica, l’alcohol absolut industrial conté, encara, molt sovint, traces d’aigua, i el seu grau és de 99,5-99,9 La deshidratació pot ésser efectuada tractant amb deshidratants calç viva, sulfat càlcic anhidre, etc i destillant, o bé per destillació azeotròpica, per exemple, amb benzè
acetilació
Química
acilació
en la qual és fixat el grup acetil.
Els agents d’acetilació més importants són a la cèllula viva, l' acetilcoenzim A al laboratori i a la indústria, el clorur d’acetil, l’anhídrid acètic i, en menor proporció, l' àcid acètic L’acetilació és utilitzada sobretot amb finalitats preparatives, però també analíticament per a determinar grups hidroxil índex d' acetil dels greixos i per a obtenir, a partir d’amines i alcohols, derivats cristallitzables de fàcil purificació i identificació
Stanley Lloyd Miller
Química
Químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l…
arsenical
Farmàcia
Química
Substància d’aplicació terapèutica que conté arsènic en la seva molècula.
El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions…
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…
foc grec
Química
Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremés espontàniament en contacte amb l’aigua.
Inventat per Callínic s VII, fou usat pels bizantins en les lluites navals
caustificació
Química
Transformació d’una solució aquosa de carbonat alcalí en una de l’hidròxid corresponent per l’acció de la calç viva.
Prop de la meitat de la producció mundial de sosa càustica és obtinguda per aquest mètode
groc
Química
Matèria colorant groga.
Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…