Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
camp dels lligands
Química
Segons una teoria desenvolupada per primera vegada el 1930 per Hans Albrecht Bethe i van Vleck, camp elèctric creat pels lligands d’un complex al voltant de l’ió d’un metall de transició central.
Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons…
lignina
Botànica
Química
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.
Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta
tobramicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic que pertany a la classe dels aminoglicosídics, produït per soques de Streptomyces tenebratius
.
Fou introduïda l’any 1976 i presenta activitat bactericida contra Pseudomonas aeruginosa és de dues a quatre vegades més activa que la gentamicina Administrada per via intramuscular, hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al voltant d’una hora
gel de sílice
Química
Àcid ortosilícic (SiO4H4) obtingut, per precipitació al buit i a 300°C, a partir d’una dissolució de silicat sòlid tractant-la amb un àcid.
Conté al voltant d’un 6% d’aigua És emprat com a dessecant Té una mida de gra de 4 a 8 mm, i absorbeix un 22% d’aigua Quan és actiu és de color blau, i una vegada exhaurit esdevé de color rosat
aldol
Química
Líquid viscós, miscible amb aigua i amb molts solvents orgànics.
Bull a 83°C sota 20 mm de Hg i es descompon al voltant de 85°C tot donant crotonaldehid És obtingut per condensació aldòlica de l’acetaldehid Les seves principals aplicacions són la síntesi d’accelerants de vulcanització i d’antioxidants per al cautxú, la flotació de minerals i com a solvent
oleïna
Química
Oleïcultura
Triglicèrid de l’àcid oleic (glicèrid).
Forma part de la majoria de greixos i olis vegetals, constituint al voltant del 80% de l’oli d’oliva És un líquid oliós, més lleuger que l’aigua, que se solidifica a -5,5°C Hom l’obté dels olis vegetals refinats És emprada per a la preparació d’àcid oleic i com a lubrificant tèxtil
polimixina
Farmàcia
Química
Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa a partir de l’any 1947.
Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina
despolarització
Química
Operació consistent a eliminar la polarització de piles o bateries.
Hom ho aconsegueix per eliminació dels productes de la reacció que s’acumulen en els elèctrodes Hom constata que l’origen de la polarització és generalment l’acumulació d’hidrogen al voltant de l’elèctrode positiu, la qual cosa crea una barrera aïllant que augmenta la resistència interna i, com a conseqüència, fa disminuir i, fins i tot, anulla el pas del corrent elèctric
alúmina activada
Química
Alúmina en forma granular de porositat molt elevada i gran superfície específica (100 a 400 m 2
/g), que manifesta una gran capacitat d’adsorció, especialment per l’aigua.
Hom l’obté desidratant i calcinant al voltant de 500° l’hidròxid d’alumini en un corrent de CO 2 Un cop saturada d’humitat, pot ésser reactivada escalfant-la a 180°- 300°, i el cicle d’adsorció-reactivació pot ésser reptetit diverses vegades És utilitzada per a assecar gasos o vapors i certs líquids, com a catalitzador i suport de catalitzadors i com a adsorbent, especialment en cromatografia
símbol químic
Química
Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes allotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden suportar, hom pot especificar els símbols dels elements mitjançant índexs, disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, que representen el nombre de massa índex superior esquerre, el nombre atòmic índex inferior esquerre, el nombre d’àtoms índex inferior dret i la càrrega iònica índex superior dret, com, per exemple, 1 6 3 2 S 2 2 +