Resultats de la cerca

Debutà en el circuit internacional el 2000 Ha disputat diversos cops el Campionat del Món de Motociclisme en la cilindrada de 250 cc, posteriorment Moto2 En la seva millor temporada, el 2008, aconseguí dues victòries de Gran Premi, quatre podis i la quarta posició a la classificació general final

Pilotà sempre com a amateur , dalt d’una Rudge Participà en competicions estatals i internacionals com el raid Tourist Trophy disputat a l’illa de Man Guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc a l’Autòdrom de Terramar, el raid de Bilbao, el Campionat d’Espanya al circuit de Montjuïc i el Gran Premi Volta a Catalunya del RACC 1934 Fou director de la prova d’Empuriabrava

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009

Com a júnior guanyà un Campionat d’Espanya i un de Catalunya 2000 de 125 cc i dos campionats estatals per equips 1999, 2000 Fou subcampió del món de 400 cc 2002 i, després d’una lesió l’any 2004, seguí competint Ha disputat set edicions de l’ISDE formant part de l’equip espanyol, amb el qual assolí una tercera posició 2006 Disputà diverses curses als Estats Units, dues al cros del GNCC i una als Nationals El 2008 es proclamà subcampió d’Espanya de la categoria E3 L’any 2011 fitxà per l’equip Sherco, amb el qual competí en la categoria E1

Els obstacles són formats per desnivells, rampes, camins empedregats, passos de riu, etc, de manera que només una desena part del recorregut sigui transitable Els pilots fan servir motocicletes especials, amb manillar alt, parafangs molt separats de les rodes i rodes amb tacs de goma per tal d’aconseguir més adherència al terreny Les proves comprenen dues sèries en cada sessió, i les categories reconegudes són de 125 cm 3 , de 250 cm 3 i de 500 cm 3 La principal prova de motocròs és el campionat del món, disputat des del 1960, una de les proves puntuables del qual té lloc al…

Fou pilot oficial de Montesa i compartí equip amb el seu germà Arturo en diverses curses de resistència al llarg de la dècada dels cinquanta L’any 1954 aconseguí la tercera posició en el V Gran Premi d’Espanya de 125 cc, disputat al Circuit de Montjuïc, pilotant una Montesa Sprint 125 cc, i es convertí en el primer pilot de l’Estat a pujar en un podi en el Mundial Fou campió de la Pujada a l’Arrabassada 1955 i, formant equip amb el seu germà, també guanyà la segona edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, que es disputà el 1956, any que…

Format com a projectista Guanyà el setè Gran Premi d’Espanya de 125 cc Quedà segon en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc l’any 1955 formant equip amb Enric Sirera i pilotant una Montesa de 125 cc Aquell mateix any participà en el VI Gran Premi d’Espanya puntuable per als Campionats del Món de motociclisme Participà en el Premi Reial Moto Club de Catalunya per a motos comercials de 125 cc amb una Bultaco 1959 El 1960 guanyà el Gran Premi de França disputat al circuit de Monts d’Alvèrnia pilotant una Bultaco Tralla 175 cc Amb aquesta moto…

Fou secretari general del Reial Moto Club de Catalunya RMCC entre el 1957 i el 1987 Fou director de competició, comissari esportiu i cronometrador, primer de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme RFEM, i després de la Federació Internacional Fou l’organitzador del Gran Premi d’Espanya de velocitat, disputat al Circuit de Montjuïc i puntuable per al Campionat del Món, des de mitjan anys cinquanta fins als setanta Collaborà en els Campionats d’Europa TT, els GP de Fórmula 1 i 2 del RACC, i en centenars de proves estatals Fou un dels homes clau en l’organització dels Sis Dies…

Conegut com Polyccio , és germà del també pilot Aleix Espargaró L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat Fou campió de Catalunya de 125 cc 2004 i d’Espanya 2006 Debutà en el Campionat del Món pilotant una Derbi l’any 2006 i finalitzà tretzè en el Gran Premi de Catalunya disputat al Circuit de Montmeló, per la qual cosa es convertí en el pilot més jove de la història a puntuar en el Mundial i el segon més jove, després del seu germà, a aconseguir el Campionat d’Espanya de 125 cc El seu primer podi…

Especialista en trial, el 1997 guanyà el Campionat d’Espanya júnior, i, també en aquesta mateixa categoria, l’any 2000 fou campió d’Europa i del món Amb l’equip espanyol guanyà diverses vegades el Trial de les Nacions a l’aire lliure 2001, 2004-17, 2019, 2021-22 i en pista coberta 2002-08, 2016  Ha estat campió en l’equip espanyol al Trial de les Nacions en les modalitats de pista coberta 2006, 2007, 2008, 2012, 2015, 2017-20 i a l’aire lliure 2005-19, 2021-22 Passà al professionalisme a partir del 2003, sota les ordres de Jordi Tarrés Ja en categoria absoluta, ha disputat…