Resultats de la cerca

Fou un dels pioners en les tasques de suport de les curses de motor a Catalunya S’especialitzà en tasques de control de rutes i camins Fou secretari de la Penya Motorista Verge de Montserrat i secretari general de la Federació Catalana d’Automobilisme, càrrec que ocupà fins la jubilació

S’inicià en motocròs i s’especialitzà en el freestyle i l’stunt d’exhibició Disputà diversos Campionats del Món i d’Europa de stunt riding, i el 2007 aconseguí la medalla de bronze continental Amb més de 400 xous fets Campionats del Món, Saló de l’Automòbil de Barcelona i de Madrid, Superfórmula League per Europa i exposicions de tunning és especialista en escenes de risc per al cinema i publicitat

Conegut com La Pava , s’especialitzà en proves de resistència Fou pilot oficial de Montesa durant la dècada de 1960 Guanyà el Campionat d’Espanya de debutants en 125 cc 1961, any que guanyà el Trofeu CAP Disputà vuit edicions de les 24 Hores de Montjuïc i aconseguí una victòria 1969, pilotant una Bultaco 360 cc prototip amb Salvador Canyelles, i dues segones posicions 1963, 1965 L’any 1965 fou campió d’Europa de resistència amb Montesa

El 1985 començà a competir en el Club BMX Sant Andreu Entre el 1988 i el 1993 assolí cinc Campionats d’Espanya i diverses edicions de la Copa Generalitat i el Campionat de Catalunya de bicicròs S’especialitzà en descens 1994-97 i guanyà l’Obert d’Espanya i el Campionat d’Espanya de dual eslàlom, i disputà el Campionat d’Europa i la Copa del Món Posteriorment fou pilot d’enduro 1998-2008 i es proclamà dos cops campió de Catalunya

Començà a competir en curses de muntanya i de velocitat en categoria júnior i s’especialitzà en resistència Disputà les millors proves estatals i internacionals de la categoria Guanyà la Pujada a l’Arrabassada amb una Norton 750 cc 1974, la Pujada a Montserrat amb una Ducati 1975, fou segon en el Trofeo Ciudad de La Línea 1975 i també al circuit Alcarreño 1976 Amb les motocicletes Ducati aconseguí grans resultats a les proves disputades al circuit de Montjuïc, on es proclamà tercer en el Campionat d’Europa de resistència a les 24 Hores 1976, campió d’Espanya de resistència 1979,…

Entrà a treballar com a mecànic a Derbi els anys cinquanta i compaginà aquesta feina amb la de pilot Disputà diverses curses de velocitat i motocròs, en què destaca la victòria en el Campionat d’Espanya de resistència amb Simó Pou 1958 S’especialitzà en el disseny i perfeccionament dels motors de dos temps en motocicletes de poca cilindrada Seves són les Derbi anomenades bales vermelles , que dominaren el Campionat del Món de velocitat dels anys seixanta als vuitanta Pilots com Ángel Nieto, Jorge Martínez Aspar i Àlex Crivillé pilotaren aquestes motocicletes Entre el 1971 i el…

S’inicià en l’esquí alpí, i fou campió d’Espanya i de Catalunya d’eslàlom També assolí el títol català en salts de trampolí 1962 Després, passà al motociclisme i fou president del Moto Club Barcelona a la dècada de 1970 En automobilisme competí en la Fórmula 1430 i guanyà la Copa TS 1974 Simultàniament, començà a practicar la vela al Reial Club Marítim de Barcelona amb el iot Garuda I , i s’especialitzà en creuer Seguí com a tripulant dels iots Bribón I i Bribón II El 1977 disputà l’Admiral’s Cup com a tripulant de l’ Azahara , i posteriorment ho feu amb el iot Tornado Fou el…

Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes 1953 S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya Quant a la resistència, també fou campió estatal 1958 i d’Europa 1961 i guanyà les 24 Hores de Montjuïc 1962, 1968 Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la seva primera…

Conegut com Toni Elías pare, per distingir-lo del seu fill, pilot de velocitat S’especialitzà en pujades a muntanya, proves de resistència i rallis Inicià la seva carrera d’èxits en guanyar el Campionat d’Espanya de motocròs júnior 1974 Un any més tard, ja com a pilot oficial de Bultaco, guanyà en la categoria màxima de 250 cc i començà una època de domini en el motocròs estatal Fou onze vegades campió d’Espanya entre els 125 cc 1977-83 i els 250 cc 1981-83, 1986 Fou segon en 125 cc 1976, 1984, 1985, 1986, en 250 cc 1980, 1984 i en 500 cc 1978, 1981 Fou segon en el Gran Premi d’…

Es forjà com a pilot professional amb les motocicletes, però durant la seva carrera professional competí amb motos, cotxes o camions, en especialitats de velocitat, tot terreny o rallis En motos, fou pilot oficial de Derbi i de Montesa entre els anys 1965 i 1967, en què feu les primeres incursions al Mundial de velocitat Amb l’equip oficial Bultaco aconseguí el primer triomf d’un pilot català i estatal en aquest campionat, en guanyar la cursa dels 125 cc a Montjuïc l’any 1968, on repetí triomf el 1970, amb una Derbi S’imposà també en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1969, 1973, 1975, el…