Resultats de la cerca

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional…

Fou fundada l’any 2009 per a fomentar la pràctica dels esports d’hivern entre els discapacitats físics i els malalts mentals Participa en competicions de categories masculina i femenina, individual i per equips en competicions socials, interclubs i en els Campionats de Catalunya

Competí amb el Club Ciclista Bétulo fins el 1976 Posteriorment corregué amb l’Esport Ciclista Mataró i aconseguí la victòria al Trofeu Intervelòdroms El 1982 assumí el càrrec de director de l’equip de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, època en la qual fou nomenat responsable del centre de tecnificació de Barcelona i Mataró L’any 1988 organitzà un equip de quatre ciclistes que participaren en el primer Campionat del Món de BTT L’any 1993 s’integrà en el projecte paralímpic de l’ONCE com a tècnic de tàndems Sota la seva direcció l’equip ciclista fou present en tres edicions…

Fundat l’any 1993, practica les especialitats de ciclisme de carretera, bicicleta tot terreny, trial i ciclisme adaptat, a més de triatló Té escola de base Ha organitzat alguna edició del Campionat de Catalunya de ciclocròs, curses de l’Open infantil de BTT i la Diada de Sabadell Ciclista Tingué diversos equips de competició de BTT, en els quals participaren ciclistes com Sandra Santanyes, Víctor del Corral i Mercè Pacios

Des del 1998 treballa com a entrenadora i promotora en el camp de l’esport adaptat Vinculada a la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs 1998-10, exercí d’entrenadora, guia i directora tècnica Membre del Comitè Paralímpic Espanyol 2002-10 i del Comitè Paralímpic Internacional 2002-06, que presideix, des del 2007 dirigeix la Federació Internacional Paralímpica d’Esquí Alpí També formà part de l’Agència Mundial Antidopatge 2008-10 i fou gerent de l’associació Play and Train És, igualment, responsable del comitè de discapacitats de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

Anys després de perdre les dues cames en un incendi començà una carrera plena d’èxits a l’esport paralímpic Ha practicat diversos esports i disciplines Començà a competir el 1986 en disciplines d’atletisme, com ara llançament de javelina, de disc i de pes Després, el 1992, començà a competir en proves de natació, per posteriorment tornar a l’atletisme, en proves de velocitat, i al ciclisme adaptat Ha participat en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 En el seu palmarès cal destacar catorze medalles d’or en Campionats d’Espanya de diverses modalitats d’atletisme i…

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de diferents especialitats, i guanyà…

En cas de recolzar el peu a terra, el participant rep una penalització i s’estableix una classificació en ordre invers al nombre de faltes comeses La competició pot tenir lloc en un entorn natural o artificial i, segons sigui aquest, ofereix diferents tipus d’obstacles La bicicleta de trial, generalment d’alumini, pesa entre 7 i 8 kg i es caracteritza per la seva original geometria, de manillar alt i ample i part posterior baixa, que apropa el centre de gravetat a terra i n’augmenta l’estabilitat Els models de competició no porten seient i tenen frens molt potents i pneumàtics adherents Hi ha…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…