Resultats de la cerca

Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58

Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència…

Fundat l’any 1935, nasqué amb el nom de Penya Espinal i un any després prengué el nom actual El seu principal impulsor i primer president fou Adolf Espinal El 1940 es feu càrrec del primer Campionat de Catalunya de muntanya També organitzà la Cursa de la Supremacia i el 1943 promogué el primer Gran Premi de Catalunya, competició que es perllongà fins al principi dels anys vuitanta El 1945 el corredor Delio Rodríguez guanyà la Vuelta a Espanya El 1966, després de la mort del seu primer president, creà el Trofeu Amics d’Adolf Espinal per a juvenils Fou seu del Campionat d’Espanya de ciclocròs…

Administrador de finques de professió, les seves inquietuds polítiques i culturals el van portar a militar primer a la Lliga Regionalista i, posteriorment, a Esquerra Republicana de Catalunya i a fundar, amb Marcellí Antich ,  Edicions Proa l’any 1928, empresa a la qual aportà el capital inicial i que esdevingué una referència en la difusió dels clàssics de la novella moderna europea a Catalunya i en català Separat d’Antich per desavinences polítiques l’any 1935, continuà en solitari al capdavant de l’editorial Després de la Guerra Civil Espanyola durant la qual treballà a la Conselleria de…

Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer llibres” En…

Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…