Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Club BTT Open Natura
Ciclisme
Club de ciclisme de muntanya de Barcelona.
Fundat l’any 2006 per Jordi Calsina i Daniel Abril, nasqué amb l’objectiu de gestionar el circuit ciclista popular Open Natura El circuit, actiu des del 2003 i consistent en vuit proves no competitives arreu de Catalunya, reunia una mitjana de 800 participants El 2010 incorporà una prova nocturna i des del 2011 el circuit adoptà el nom d’Open BTT Tour Tenia uns 1500 socis 2011
Club Esportiu Ciclista Collblanc

Ciclistes del Club Esportiu Ciclista Collblanc
Club Esportiu Ciclista Collblanc
Ciclisme
Club ciclista de l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán
Club Ciclista Sisquillo
Ciclisme
Club ciclista del barri de les Corts de Barcelona.
Fundat el 1940 amb el nom d’Unió Esportiva les Corts sota la presidència de Juli Mercader, el 1995 adoptà la denominació actual en referència a l’apellatiu popular de Francesc Martínez, que presidí l’entitat des del 1982, en substitució d’Aristeo Navarrete, president del club des del 1959 El 1944 organitzà la primera edició del Gran Premi Foramen, també conegut com Volta Ciclista a les Corts També organitzà el Trofeu Navarrete de ciclocròs 1982-84 a Castelldefels Entre el 1982 i el 1990 formà un equip amateur i patrocinà diversos equips dirigits per Enric Bicardi Té la medalla de la Reial…
Club Ciclista Sant Boi

El corredor Luís Sánchez Bosqued, del Club Ciclista Sant Boi (2011)
Club Ciclista Sant Boi
Ciclisme
Club ciclista de Sant Boi de Llobregat.
Fou fundat el 1933 amb el nom d’Agrupació Ciclista Santboiana sota la presidència de Pere Camats, que n’instaurà el trofeu homònim 1934, 1935 El 1965 canvià la seva denominació per la de Club Ciclista Santboià i, posteriorment, adoptà el nom actual Des del 1982 organitza la Cursa del Llobregat, que unia Berga i Sant Boi fins que en l’edició del 2010 canvià el lloc de sortida per la Pobla de Lillet Participa en l’organització de la Bicicletada popular pel llit del riu Llobregat El 1988 creà la Challenge del Baix Llobregat per a cadets Des del 2011 gestiona el circuit municipal de ciclisme
Joan Casadevall Romeu

Joan Casadevall Romeu
Museu Colet
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de ciclocròs El 1982…
Els calzes del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art gòtic
Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges Detall de l’esmalt de l’Anunciació del peu del calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges El calze és símbol de la Passió de Crist i de l’exercici de la justícia de Déu Els evangelis Mt 26, 27 Mc 14, 23 Lc 22, 17 s’hi refereixen com el vas en què Jesús va fer la consagració del…
El monestir de Sant Feliu de Cadins
Art gòtic
A més del seu interès pel fet de ser l’únic testimoni d’arquitectura cistercenca conservat a la Catalunya Vella, on la implantació de fundacions monàstiques tradicionals era nombrosa, el monestir de Cadins exemplifica en un mateix espai el trànsit del romànic epigonal cap a les innovacions de l’arquitectura gòtica Situat a poca distància de la població altempordanesa de Cabanes, d’aquest monestir –el segon més antic a Catalunya de la branca femenina de l’orde– només es conserven l’església i algunes restes esparses Façana lateral sud, reforçada per contraforts que assenyalen el pas cap al…
Altres tipologies de forja
Art gòtic
Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…
Les naus úniques en l’arquitectura del gòtic meridional
Art gòtic
La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…
Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV
Art gòtic
L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina