Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Eduard Prades Reverter
Eduard Prades Reverter
Arxiu E. Prades
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí en categoria sub-23 amb el FC Barcelona i posteriorment a l’ECP-Spiuk, amb el qual guanyà la general de joves de la Volta Portugal del Futur 2007 El 2008 s’imposà a la Clàssica de la Costa Càlida El 2009 debutà com a professional dins de l’Andorra Grandvalira, però un any després tornà a la categoria elit amb l’Azysa, on triomfà en el Gran Premi Macario i en el Trofeu de Castellolí En 2011 fitxà per l’Ajuntament de Tarragona-Mopesa i guanyà etapes al Cinturó de l’Empordà, la Vuelta a Salamanca i el Gran Premi Vilareal, a més de les clàssiques d’Aitzondo i Santa Creu La següent…
José Pérez Francés
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Installat a Catalunya des de jove, com a amateur 1954-58 guanyà unes 60 competicions, entre les quals cal destacar els Campionats d’Espanya i el de Catalunya amateur 1954, 1955, 1956, a més del Cinturó de Catalunya 1955, 1957 Com a professional desenvolupà la seva trajectòria a l’equip Ferrys 1960-66, al Kas i al Bic 1969-70 Fou campió d’Espanya de ruta 1960, 1963 i per regions 1960, guanyà etapes de la Volta a Catalunya 1960, 1962, 1963 i a Llevant 1963, 1968, la general de la Volta al Rosselló 1960, la Setmana Catalana 1963, la Volta a Llevant 1965, 1966, el Gran Premi de Sabadell 1960, la…
José Luis Laguía Martínez
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Arrelat a Catalunya, fou ciclista profes-sional entre el 1980 i el 1992 Competí pels equips Reynolds 1980-85, 1988-89, PDM 1986-87, Lotus 1990, Paternina 1991 i Artiach 1992 Destacà com a escalador i s’imposà en cinc ocasions al gran premi de muntanya de la Vuelta a Espanya, i també guanyà diverses etapes d’aquesta cursa Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1982 i disputà cinc edicions del Tour de França 1983-87 En el seu palmarès figuren les victòries finals als Tres Dies de Navarra 1981 a les voltes al País Basc 1982, Burgos 1982, Cantàbria 1983 i la Rioja 1986, i als Critèrium d’Àvila…
Marià Cañardo i Lacasta
Marià Cañardo i Lacasta, en el setmanari 'Imatges' del 17 de setembre de 1930
© Fototeca.cat
Ciclisme
Corredor ciclista anomenat el català d’Olite.
Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…
,
Joan Antoni Flecha Giannoni
Joan Antoni Flecha Giannoni
RABOBANK
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Resident a Sitges a partir del final dels anys vuitanta, practicà el ciclisme amateur en clubs com la UC Vilanova, el Bon Pastor i la UC L’Hospitalet Guanyà una Copa Catalana juvenil i l’any 2000 es professionalitzà entrant a l’equip Relax-Fuenlabrada El 2001 aconseguí els seus primers triomfs guanyant una etapa a la Vuelta a Aragó i a la Euskal Bizikleta, i proclamant-se campió del Gran Premi Internacional Mitsubishi, en què guanyà dues etapes Posteriorment corregué a les files del Banestocom 2002-03, Fassa Bortolo 2004-05, Rabobank 2006-09 i Team Sky des del 2010 Ha participat…
Miquel Poblet i Orriols
Miquel Poblet i Orriols entrant guanyador a l’esprint en la cursa Milà-San Remo del 1959
© Fototeca.cat
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí el 1959,…
,
ciclisme
Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…
cicloturisme
Ciclisme
Especialitat no competitiva de ciclisme fruit de la fusió dels conceptes de la pràctica esportiva amb bicicleta i el turisme amb rerefons lúdic.
El cicloturisme es pot desenvolupar de manera individual, establint itineraris amb l’objectiu de conèixer una zona determinada o prenent part de diferents esdeveniments que s’organitzen sobre carretera o en camins Les bicicletes de cicloturisme no divergeixen gaire dels models de carretera i tot terreny segons la llargada del recorregut, la quantitat de dies i el tipus de terreny per on es desenvolupi l’excursió Els orígens El naixement del cicloturisme és parallel al de la bicicleta Tot i que en un primer moment aquesta fou un estri de transport, les classes benestants les utilitzaven per a…
bicitrial
Daniel Comas, guanyador de la primera prova de la Copa del Món de bicitrial (2009) disputada a Ripoll
Federació Catalana de Ciclisme-Comissió de Trial
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a superar diferents obstacles agrupats en zones tot mantenint l’equilibri sobre la bicicleta.
En cas de recolzar el peu a terra, el participant rep una penalització i s’estableix una classificació en ordre invers al nombre de faltes comeses La competició pot tenir lloc en un entorn natural o artificial i, segons sigui aquest, ofereix diferents tipus d’obstacles La bicicleta de trial, generalment d’alumini, pesa entre 7 i 8 kg i es caracteritza per la seva original geometria, de manillar alt i ample i part posterior baixa, que apropa el centre de gravetat a terra i n’augmenta l’estabilitat Els models de competició no porten seient i tenen frens molt potents i pneumàtics adherents Hi ha…
ciclocròs
Josep Antoni Hermida, figura del ciclocròs català del principi del segle XXI
Reial Federació Espanyola de Ciclisme / Luis Roman
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a donar un nombre determinat de voltes a un circuit de terreny accidentat, en el qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar un obstacle.
Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…