Resultats de la cerca

Competí amb els equips Santamaría 1947-48, Club Ciclista Barcelonès 1950, Reial Club Deportiu Espanyol 1951 i Fiorelli 1953 Fou segon al Trofeu Masferrer 1950 i tercer al Gran Premi de Catalunya 1951 El 1953 competí al Tour de França amb l’equip espanyol

Formà part com a amateur del Club Ciclista Palamós i del Grup Deportiu Escuredo L’any 1986 obrí una botiga de ciclisme a Palamós i el 1989 fundà el Club Ciclista Esteve Creà un equip de carretera i posteriorment, l’any 1995, un grup que s’incorporà als circuits de bicicleta tot terreny, amb especialistes com Martí Gispert, Janet Puiggrós i Marc Trayter

S’inicià amb el Club Natació Reus Ploms i competí també amb el Reial Club Deportiu Espanyol-Mobilette, Emi, Ferrys, Faema, Sangalhos i Benfica Fou professional entre el 1956 i el 1966 Guanyà 38 proves clàssiques arreu de Catalunya 1958, les metes volants de la Volta a Catalunya 1964 i una etapa de la Volta a Portugal 1965 Participà en el Giro 1962, el Mundial 1963, el Tour de França 1964 i en quatre Vueltas a Espanya 1963-66

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

Inaugurat al març del 1909, fou construït en un antic camp de futbol per iniciativa del ciclista belga Victor Touron S’hi organitzà el Campionat d’Espanya de velocitat i de mig fons 1909 El 1910 fou traspassat i el 1911 fou enderrocat i reconvertit en camp de futbol, al qual el Reial Club Deportiu Espanyol jugà alguns partits Malgrat la seva existència efímera, és conegut per dues cites el 15 de febrer de 1910 s’hi disputà la primera marató feta a l’Estat espanyol i el 23 de maig de 1910, el primer partit d’hoquei sobre herba de l’Estat espanyol

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en…

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1958, 1959, 1960,…

Inaugurat el 2 de maig de 1943, fou seu del Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1943, 1945 i de ciclisme darrere moto comer-cial 1943, 1945, 1946, 1953 Inicialment gestionat pel Club Deportiu Tortosa, el 1960 passà a la Penya Baix Ebre Ja Arribarem El seu equip ciclista guanyà el Torneig Intervelòdroms en diverses ocasions També s’hi celebrà el Gran Premi Internacional de Tortosa puntuable per a la Copa del Món darrere moto 1965 i hi arribà alguna etapa de la Vuelta a Espanya i de la Volta a Catalunya A partir del 1974 s’hi entrenà la Unió Ciclista Tortosa Posteriorment…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…