Resultats de la cerca

Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat

S’inicià al club Tot Vici en Bici participant amb bicicleta tot terreny en curses de camp a través Competí pel Cropusa 2002-03, el Club Ciclista Montcada 2004, el Saunier Duval 2005, el Caja Castilla La Mancha 2006, amb el qual guanyà el Trofeu Festes d’Olot, i el Club Ciclista Camp Clar 2007-08 Amb aquest darrer fou campió d’Espanya d’elit i guanyà el Trofeu Iberdrola El 2009 fitxà pel Cafès Baqué i, l’any següent, tornà al CC Camp Clar, on conclogué la trajectòria

La participació era oberta i la patrocinava Casa Blandinieres Tenia lloc sobre el circuit del comte de Vallellano de Tarragona El primer guanyador fou Josep Suria També figuren en el palmarès David Duran un parell de cops, Antoni Miró i Ángel Ibáñez

Fundat el 1884 per Claudi de Rialp i Manuel Duran, centrà la seva activitat en les excursions en bicicleta des de Barcelona fins a llocs propers com Rubí També registrà certa activitat competitiva, com la cursa entre Gavà i Castelldefels i les curses del Parc, disputades el 1897 a Barcelona Creà una installació per a la cura i la protecció de les bicicletes dels seus afiliats

Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…