Resultats de la cerca

Tingué lloc al velòdrom de Tortosa el 16 de març de 1963 dins del programa de la Copa del Món darrere moto Hi participaren Guillem Timoner, Leo Proost, Jaap Oudkerk i Robert Varnajo, entre d’altres La prova es desenvolupà en tres mànigues, dues de 15 km i una de 20 km El guanyador fou Timoner

La primera edició es remunta al 25 de març de 1954 En l’edició inaugural, de 185 km, hi participaren 64 ciclistes Francesc Nandón fou el director de la cursa El guanyador fou Francesc Alomar i Federico Martín Bahamontes guanyà el gran premi de la muntanya L’any 1958 fou el darrer d’aquesta competició, les victòries foren per a Miquel Poblet 1956, Vicente Iturat 1957 i Miquel Chacón 1958

La primera edició es disputà entre el 29 de març i l’1 d’abril de 1947 amb finals d’etapa a Barcelona, Terrassa, Granollers, Sabadell i Manresa Miquel Poblet en fou el guanyador i repetí el triomf un any després Fou succeït per Emilio Rodríguez, Joan Espin i el francès André Boher També s’imposaren dos cops Francesc Tortella 1957, 1958 i Josep Suria 1959, 1963 L’any 1970 vencé Joan Aguilar

Fou fundada al març del 1926 per iniciativa de Lluís Vallès, Francesc Giralt i Ferran Portella L’any 1927 inicià el Campionat de Manresa i Comarca Durant la dècada dels quaranta organitzà algunes edicions dels Campionats d’Espanya de veterans i establí un equip ciclista amb el qual competí Adolf Espinal, i que inclogué també especialistes de ciclocròs Organitzà també les arribades de la Vuelta a Espanya i Volta a Catalunya a Manresa en collaboració amb l’Esport Ciclista i la Penya Ciclista Manresans El 1979 començà a organitzar les brevets, proves cicloturistes de llarga…

Inaugurat al març del 1909, fou construït en un antic camp de futbol per iniciativa del ciclista belga Victor Touron S’hi organitzà el Campionat d’Espanya de velocitat i de mig fons 1909 El 1910 fou traspassat i el 1911 fou enderrocat i reconvertit en camp de futbol, al qual el Reial Club Deportiu Espanyol jugà alguns partits Malgrat la seva existència efímera, és conegut per dues cites el 15 de febrer de 1910 s’hi disputà la primera marató feta a l’Estat espanyol i el 23 de maig de 1910, el primer partit d’hoquei sobre herba de l’Estat espanyol

Competí en l’àmbit amateur fins el 1957 amb el Club Ciclista Tarragona El 1980 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Infantils d’Olot, entitat que presidí 1982-2006 Divulgà el ciclisme entre els menors i formà talents com els medallistes olímpics Carles Torrent i Josep Antoni Escuredo El 1992 rebé el premi de mèrit del ciclisme català per la seva collaboració en els Jocs Olímpics de Barcelona, i poc després rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Ciclisme La Generalitat de Catalunya li atorgà la medalla de l’Esport Català 2004

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963

Fou campió de Catalunya 1924 i el primer ciclista que guanyà dues vegades la Volta a Catalunya 1924, 1925, competició en la qual també fou segon dues vegades 1926, 1928, guanyà tres etapes Fou segon al Gran Premi Opel i a la Vuelta a Cantàbria 1925 Guanyà el Gran Premi d’Ulldecona i fou segon a la Vuelta a Astúries 1926 L’any 1927 guanyà el Memorial William Tarin, la Vuelta a Astúries i el Campionat d’Espanya, i el 1929 fou primer a Vilafranca d’Ordizia Des del 1949 es disputa un trofeu en honor seu

Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons Després de la…

Fou campió d’Espanya de velocitat Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1947-53 i el 1951 exercí de delegat de la Federació Espanyola de Ciclisme davant de la Unió Ciclista Internacional Rebé la medalla d’or al mèrit ciclista