Resultats de la cerca

Fundador i president de l’Esport Ciclista Mataró 1926 Organitzà la Festa del Pedal 1936, diverses curses de pista amb les figures de l’època, com Guillem Timoner, Federico Martín Bahamontes, Louison Bobet i Charly Gaul, arribades de la Volta a Catalunya i el Campionat d’Espanya de velocitat 1963 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Ciclisme a partir del 1968

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

Fou professional de la carretera 1985-1988 i formà part dels equips Dormilón, Kelme i Seur El 1986 guanyà una etapa de la Volta a La Rioja Treballà a la Federació Catalana de Ciclisme en càrrecs de gestió

Guanyà la Volta a Tarragona 2004 Fou professional amb el Catalunya-Àngel Mir 2005 i el Massi 2006

Amb la Penya Ciclista Poblet guanyà el Mercat del Ram 1959 Fou segon al Trofeu Berkel 1960 i es proclamà campió d’Espanya de velocitat 1962

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en pista 2001-10…

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

S’inicià com a amateur l’any 2002 amb l’equip Lyco’s Entre el 2003 i el 2005 es proclamà tres cops campió de Catalunya sub-23 El 2005 fitxà per l’equip ciclista del FC Barcelona i guanyà les Grans Clàssiques, el Trofeu ACM de Portugal i la Ronde d’Isard francesa, a més de finalitzar tercer al Giro de les Regions L’any 2006 accedí al camp professional amb l’equip francès Agritubel, amb el qual disputà quatre edicions del Tour de França 2006-09 i aconseguí victòries d’etapa a les voltes de Rhône-Alpes i Lorraine L’any 2010 fitxà per l’equip Bretagne i el 2011 competí per La Pomme

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

Filla de Joan Alonso i Castells, dirigent del club Esport Ciclista Mataró ECM En categoria juvenil aconseguí el seu primer títol de campiona de Catalunya de fons amb els colors del Club Ciclista Montgat En sub-23 vestí el mallot del Saunier Duval i fou campiona d’Espanya de puntuació 1999 En la categoria elit participà cinc cops en el Tour de França, dos al Giro d’Itàlia i en dos Campionats del Món i d’Europa L’any 2003 deixà la pràctica del ciclisme de competició Durant la seva trajectòria superà els deu triomfs i rebé el guardó de Maresmenc de l’Any 2002